David Cuenca Ros
per en 22 Setembre 2017
772 Vistes

 Vivim dies estranys, i no pas els de la pel·lícula de Kathryn Bigelow (que, per cert, no he tingut mai l'ocasió de veure). Dies, ara sí, definitivament històrics i decisius. Del que cadascú de nosaltres fem dependran moltes coses. Però, és clar, combinar la feina (de moment encara es va a treballar) amb tot el que està passant i, a sobre, intentar que hi hagi espai per a les teves aficions és una mica complicat. I així em trobo, escrivint sobre futbol en hores intempestives. Absurd? Segur, però també necessari per a una mínima higiene mental.

Per les mateixes raons, dimarts no vaig veure el partit del Barça sencer. M'hi vaig posar, per intentar evadir-me, just després que Messi fes el primer. Per tant, només puc valorar el partit a partir del moment que el Barça ja jugava amb avantatge. I el primer que em va cridar l'atenció va ser la quantitat d'espais que deixava l'Eibar. La combinació d'això i de la llibertat de moviments de què va gaudir van permetre un Messi desbocat, apoteòsic, místic.

Però, com que no vaig veure l'inici del partit, no puc saber quina va ser l'evolució del joc. I això em crea un dubte: Paulinho va gaudir com un animal perquè el partit estava trencat o el partit es va trencar perquè hi havia Paulinho? Què va ser primer: l'ou o la gallina? El que és evident és que el brasiler juga amb confiança i té gol, i a més s'entén amb Messi (mitja vida en aquest equip), però espero que el Barça no torni a acostumar-se a la temptació de convertir els partits en una cercavila. Vull continuar gaudint d'aquest Barça agrupat, juntet, solidari, de joc de toc i posició. El millor camí per tornar a ser grans.

I ara espera l'estimat Girona. Sé que és difícil, però que bonic que seria que tots dos equips (després que tots dos clubs hagin emès comunicats inequívocs sobre la situació del país) gosessin sortir de bracet amb algun missatge reivindicatiu sobre tot el que està passant. Per molt que els costés una sanció dura en forma de diners o de punts. Sigui com sigui, ho tenim a tocar. Continuem persistint. Continuem somrient.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Nou article
25 Setembre 2017