login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Barça 7 - Hèrcules 0

L'enfocament de les primeres eliminatòries de copa per part de Luis Enrique és clar i contundent. Deixa a casa (o de vacances) les primeres espases, es guarda algun roc a la faixa a la banqueta i deixa que els jugadors menys habituals facin la resta (aquesta vegada, sense jugadors del filial). Un missatge rotund i ambivalent alhora cap a la segona unitat: els deixa clara la seva condició d'equip B (excepció feta de Gomes i Mascherano/Umtiti) però alhora els transmet que confia plenament en ells per solucionar la papereta. Aquests jugadors tenen ara com ara un paper una mica galdós: han de jugar aquesta mena de partits estranys sabent que, quan arribi el moment de recollir-ne els fruits i avancin les eliminatòries, probablement perdran protagonisme (excepte segurament Cillessen). I, amb tot, només calia veure les cares dels blaugrana per veure la professionalitat amb què es van prendre l'enfrontament: la concentració de Rafinha, la intensitat de Denis... parlen molt bé d'ells. En aquest sentit, fereix especialment la situació de Rakitic, que ara necessita remuntar però conscient que és més difícil brillar sense la companyia dels titulars. El croat és un gran professional que va saber acceptar el seu rol sacrificat a l'onze en detriment de la condició d'estrella amb què arribava provinent del Sevilla. Però ara mateix amb Gomes (i en menor mesura Denis) sembla que ha perdut terreny. Amb el portuguès es va muntar un rebombori absurd a propòsit de la seva absència contra l'Espanyol quan la cosa estava clara: feia molts partits seguits que jugava i contra l'Hèrcules Luis Enrique el necessitava per donar descans a Busquets en la posició de pivot, de manera que era lògic que descansés contra els periquitos. Finalment, capítol a part mereix Mascherano, a qui no només no cauen els anells per disputar partits com el d'ahir sinó que és incapaç de jugar sense els cinc sentits posats al terreny de joc: impagable el moment en què el pobre Digne està entusiasmat per haver acabat d'obrir la llauna amb el seu primer gol com a blaugrana i Mascherano li talla la celebració avisant-lo que ha comès alguna errada tàctica... Un luxe per a qualsevol entrenador.

Per tot plegat, plantejament intel·ligent per molt que a vegades pugui ser inquietant quan l'eliminatòria no està resolta: que juguin els més necessitats de minuts, que hi posaran més cor i cap que les estrelles. El Barça va fer un partit solvent, i si la primera part va costar va ser perquè els equips petits prefereixen (amb lògica i orgull) venir al Camp Nou a competir més que no pas a divertir-se. Va ser qüestió de posar-hi paciència a la recerca d'espais i acabar recollint el gol com fruita madura: quan insisteixes, i els jugadors estan junts, el rival acaba reculant tant que el gol pot acabar arribant gairebé per accident. A partir d'aquí, a la segona part l'Hèrcules es va fondre físicament, el partit es va obrir i va començar el festival.

I, per acabar, reflexió aquest cop a favor d'aquesta controvertida directiva (al cèsar el que és del cèsar): gran idea, això de la jornada del soci solidari en la tornada dels setzens de copa. Tothom hi surt guanyant, i el Camp Nou fa goig. Quan una junta millor que aquesta prengui el relleu, que no desfaci perquè sí les poques coses que s'hagin fet bé.

Comentaris (1)22-12-2016 20:28:17

davidcuencadavidcuenca blog, 27-12-2016 13:07:40

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: