David Cuenca Ros
per en 27 D'octubre 2018
684 Vistes

Passades ja 48 hores, i a menys de 48 del següent gran repte, l'actuació del Barça contra l'Inter es manté en el record i mereix ser digna d'estudi. Que un equip que fins ara aquest any s'havia mostrat més aviat apagat i desorientat aconsegueixi jugar, sense la seva màxima estrella, de la manera que va fer-ho dimecres és per rumiar-hi. Hi ha qui considera que precisament l'absència de Messi va obligar l'equip a endollar-se més que mai, i hi ha qui creu que el principal factor era la competició, a la qual aquest any s'ha penjat l'etiqueta de prioritària. Com que a mi, personalment, la cantarella de la “copa linda y deseada” ja fa temps que em cansa (i continuo pensant que no porta a res de bo), prefereixo pensar que en qualsevol cas sí que certament serà una dosi d'autoestima per a uns jugadors que massa sovint s'han de sentir que sense l'argentí no són res.

Valverde la va encertar amb l'alineació i el plantejament. Segurament es moria de ganes d'apostar per un perfil conservador com el de Rafinha en absència de Messi (ja l'havia posat a escalfar-se quan es va lesionar l'argentí, abans de decidir apostar finalment per Dembélé), i l'actitud del davanter francès li ho va acabar de posar fàcil. Amb Rafinha no es va passar al 4-4-2, però amb Coutinho i el del planter a les ales de l'atac l'equip tenia molta menys tendència a partir-se i molta més a jugar de manera compacta i unida.

De manera que va començar el partit, i al primer quart d'hora semblava que ens avorríem però en realitat el que fèiem era assolir-ne el control absolut. L'Inter bé que va intentar ser ambiciós i incomodar el Barça amunt però, quan el Barça assoleix el nivell de circulació de pilota i de pressió alta de dimecres, no hi ha cap rival que ho pugui resistir. I en això el principal culpable va ser Arthur, omnipresent i brillant en ambdues facetes. Ha nascut una estrella. El Camp Nou ho sap, i dimecres ja el va acomiadar dempeus. Pocs jugadors ho han aconseguit tan aviat.

El partit de dimecres va ser un recital del Barça. No va ser brillant, no va ser una exhibició ofensiva com la de Wembley, però va ser el partit més complet. Va ser el partit de l'esperança i el millor senyal que arribem al diumenge preparats. Si aquests jugadors es proposen continuar jugant així, hi ha una banqueta a sis-cents quilòmetres d'aquí que perilla seriosament.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Nou article
30 D'octubre 2018