login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Barça 3 - Llevant 0; i cinema: "La cura del bienestar"

El partit d'ahir és d'aquells que poden qualificar-se d'un altre dia a l'oficina: després d'un inici dubitatiu, el Barça va desactivar un Llevant valent amb la màgia de Messi i amb l'energia dels laterals. 2-0 al descans i a jaure, amb la típica segona part contemplativa de quan la feina ja està feta (gràcies, això sí, a Ter Stegen) i l'inevitable gol de Paulinho com a cirereta del pastís. El partit, doncs, va tenir tan poca història (més enllà que la primera part sembla confirmar que el bon joc està tornant) que ens podem esplaiar en la gran qüestió que aquests dies ha tingut entretingut el barcelonisme: quin rol ha de jugar Dembélé en l'estil Valverde? I això és així perquè ahir el francès ja va ser titular. D'entrada, podria semblar que el tècnic vol posar les coses al lloc on les havia deixat: dibuix asimètric i Dembélé d'extrem pur per la dreta (el segon gol va arribar en un dels seus pocs moviments sense pilota cap al mig que va deixar el carril obert a Roberto), però hi ha matisos. Es podria dir que en gran part Dembélé fa la funció que un dia vam descobrir sorpresos que Valverde encomanava a Alcácer: quart migcampista per la dreta en defensa, davanter en atac. La prova és que de tant en tant el descobríem a l'esquerra: quan la jugada no venia de recuperació, en atac estàtic sovint hi havia rotació de davanters, amb Dembélé a l'esquerra, Suárez al mig i Messi a la dreta (l'argentí pot ser el quart migcampista per mantenir la superioritat a la zona ampla quan del que es tracta és de crear i no de destruir). Això va permetre a Dembélé protagonitzar potser la seva millor actuació fins ara: res per tirar coets, però un pèl més integrat a la dinàmica de l'equip (amb paciència, tot arribarà). Però sobretot va mostrar un cop més la capacitat de treball tàctic de Valverde, perquè la clau en molts casos és la polivalència dels jugadors durant un mateix partit: de què juga exactament Paulinho? I Messi? I el mateix Dembélé? Ja friso per saber com s'organitzarà l'equip amb Coutinho.

Satisfets pel joc (de la primera part) i el resultat, tornem a casa i ens posem “La cura del bienestar”. Per mi, una petita decepció. La pel·lícula no és dolenta, i a més està ben ambientada, però es queda una mica a mig camí de tot, pecat imperdonable tenint en compte la seva excessiva durada. En dues hores i mitja, el film és incapaç de trobar el seu to, tant en forma com en fons. Vol ser gòtica i certament aconsegueix imatges potents, però no en fa una aposta decidida. I, sobretot, es fa un embolic en el missatge: plantejada com una crítica a l'ambició desmesurada del capitalisme salvatge, acaba essent contradictòria en condemnar-ne l'antídot. Per això la frase final del protagonista, que pot semblar desconcertant, adquireix sentit si la prenem com a síntesi de tot plegat: el problema és que l'estat del benestar no proporciona benestar. Seria bo que hi reflexionéssim.

Comentaris (1)09-01-2018 01:21:33

davidcuencadavidcuenca blog, 09-01-2018 21:48:35

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: