David Cuenca Ros
per en 17 d'Abril 2014
997 Vistes

Estava temptat d'escriure simplement "tancat per decepció" i deixar-ho córrer. Perquè de ganes d'escriure sobre el partit d'ahir, com es pot comprendre, cap ni una. Però hi ha coses que em fan ràbia, que considero injustes, i no puc callar. Al capdavant d'aquestes coses n'hi situo una: la crucifixió (mai més ben dit en aquestes dates) de Leo Messi.

El Nou Testament (ja em perdonareu que aquests dies em posi bíblic) explica que un bon dia va arribar un messies (ja sé que el joc de paraules amb el nom de l'argentí és molt fàcil). Aquest messies va actuar de guia espiritual d'una comunitat desorientada, va ajudar els més necessitats, va fer miracles per donar i per vendre... Però, quan a aquest messies les coses se li van tórcer, aquesta mateixa comunitat el va abandonar. Si m'interessa la Bíblia no és per qüestions religioses, sinó pel que té de mitologia, pel que té d'ajudar-nos a explicar-nos a nosaltres mateixos. I veig que la humanitat funciona exactament com descriu la Bíblia: moltíssima gent que fa feliç als altres és abandonada a la seva sort quan necessita ajuda. Ja sé que Messi cobra molt, però és una persona. I no ha de ser agradable per a ell sentir i llegir algunes coses que ara s'estan dient. No és just que tinguem aquesta facilitat per idolatrar algú i després abandonar-lo quan ja no ens dóna allò que n'esperem.

Però és que, a més, allò que li està passant a Messi (si és que realment li està passant alguna cosa) no és culpa seva. Messi viu en els últims partits presoner d'un sistema de joc incomprensible. Martino, el seu entrenador, s'ha obsessionat en la tàctica dels quatre petits (que va funcionar a Sant Sebastià i a Manchester, i ha fracassat la resta de cops, independentment de resultats millors o pitjors). Aquest invent tenia sentit per frenar equips perillosos al contraatac i garantir més possessió, però resta clarament contundència a dalt, a part que cada cop ha estat menys efectiu per l'absoluta desídia d'un Cesc lamentable i perquè obliga a tenir la majoria de jugadors fora de la seva posició natural. El resultat de tot plegat ha acabat essent el contrari del desitjat: l'equip no només no ha tingut el control del partit, sinó que ha anat a la deriva i a mercè del rival. I el principal perjudicat d'aquest desgavell ha acabat sent Leo Messi. En treure injustament de l'alineació pencaires com Alexis o Pedro, l'equip ha perdut capacitat de pressió per recuperar la pilota en zona perillosa, moment en què l'argentí fa molt més mal que quan l'equip juga en estàtic. Però, a més, s'ha perdut profunditat, s'ha perdut la capacitat de desmarcades en diagonal dels extrems, i Messi (que ha hagut de conviure en la seva zona d'influència amb un Alves pla i desesperant) s'ha trobat engabiat en un embús permanent que es produïa al mig de l'atac. Lluny de protestar, però, Messi ha actuat sense gens de divisme i amb absoluta professionalitat, i en lloc de perdre's en batalles impossibles ha buscat sempre la combinació amb els companys, que no l'han acompanyat, ja que en atac només Iniesta, Neymar i Alba han demostrat tenir una mica de sang a les venes. Però, és clar, la culpa és de Messi, que no se n'ha anat de vint paios i ha marcat, que és el més normal del món. Doncs, no senyor. No sabem el que tenim. No ens ho mereixem.

Menció especial mereix Neymar. Tinguem paciència amb aquest jugador: li ha tocat començar en un mal any, però serà important. Només ha d'aprendre un parell de coses. La primera: no és millor qui fa més filigranes, sinó qui les dosifica i les fa amb sentit. La segona, una cosa que va haver d'aprendre ja fa molts anys el gran Stòitxkov: caldrà que controli el seu caràcter, caldrà que entengui que rebrà mil puntades i el dolent de la pel·lícula serà ell, caldrà que entengui a quin equip ha anat a parar i les ganes que se li tenen. Si ho aprèn, no només tindrem un gran jugador, sinó també un gran barcelonista, perquè es nota que no suporta les injustícies i que té orgull. Una llàstima la jugada final que va acabar al pal. Personalment em va deixar desfet, sobretot perquè il·lustra que quan s'està de pega s'hi està molt; i perquè minuts abans la seva nèmesi, Bale, el jugador a qui el Madrid va acabar fitxant per replicar el fitxatge del brasiler, havia protagonitzat la jugada decisiva davant d'un Bartra que mereixia la glòria del gol i no la imatge d'un robot perseguit inútilment per un coix que va jugar el partit per amor a uns colors.

En fi, per dignitat, ara cal respondre a la lliga i confiar en un miracle que probablement no es produirà perquè a més seria immerescut. I, parlant de miracles, i tornant al començament, que ningú s'oblidi que els messies ressusciten. Que, quan això passi, els qui van dubtar d'ell s'amaguin per vergonya mentre els altres en gaudim. Que així sigui.

Publicat a: Oci
David Cuenca Ros
Dues coses més i ja callo: 1) Encara crec en la lliga. Ja ho sé, estic com una cabra. 2) L'Alves no només fa malament tot això que dius, Isaac, sinó que a més perd sistemàticament pilotes perilloses i després no arriba a temps a ajudar els centrals. Com a prova, el primer gol d'ahir.
17 d'Abril 2014
David Cuenca Ros
Sí, Culé Indignat! Cada cop veig més clar que en Guardiola va saber plegar a temps. Espero que aquesta setmana faci un últim servei als culers...
22 d'Abril 2014
David Cuenca Ros
Isaac: Doncs sí, Déu n'hi do la peli, té delicte... :-)
22 d'Abril 2014
David Cuenca Ros
Nou article
22 d'Abril 2014