Una inoportuna i molesta gastroenteritis em va deixar ahir fora de combat i sense forces per sortir de casa per veure el Barça. Em vaig haver de conformar a escoltar el partit i veure'n després el resum.
Suficient per constatar, un cop més, que tenim un entrenador ple de sentit comú. Davant la previsió d'un partit contra un rival amb l'autocar a l'àrea pròpia però al mateix temps amb una defensa no especialment treballada, Valverde va optar per ser més vertical que mai. L'aposta de jugadors com ara Paulinho i Deulofeu així ho confirmava. La banda dreta de l'atac blaugrana (i més en absència de Jordi Alba) va ser ahir d'autèntic vertigen. Aquesta vegada no calia mastegar tant la jugada, ni protegir tant el mig del camp, de manera que les ocasions se succeïen, tot i que faltava l'encert.
Al final el partit va ser estrany, perquè després d'una primera part de domini total el resultat no s'havia tancat i calia encarar tota la segona amb un home menys. Però això no va ser obstacle per, amb una mica més de control, liquidar el partit. Doncs això: tenim un entrenador d'aquells que no fan soroll però sí molta feina, cosa que donada la mediocritat de la llotja resulta encoratjador. L'equip ha perdut la màgia del trident; però cada dia és més compacte, més fiable, més regular.