El Barça ha tornat... I esperem que aquesta vegada sigui per quedar-se. Tot allò que ha fet gran aquest equip va tornar dissabte amb força: pressió avançada, primer toc, línies juntes... I el millor de tot és el partidàs que va fer Cesc Fàbregas, jugador que no era sant de la meva devoció però que amb Martino s'ha transformat, de manera que ara és capaç de jugar bé fins i tot d'interior: va recuperar un munt de pilotes, va jugar sempre amb criteri... Després del partit de copa contra la Real es va dir que sense Xavi l'equip s'allargava massa i perdia consistència. No pas ahir. En qualsevol cas, crec que contra el City hem de sortir amb els quatre petits més Pedro, per garantir línies ben juntes, futbol combinatiu i pressió sobre la defensa rival. Contra un equip com els anglesos, amb una tendència a partir-se per la meitat com el Madrid de l'època de Mourinho (quatre defensen i set ataquen), dominar aquestes facetes del joc pot resultar fonamental, perquè serviria per impedir que la molta qualitat que tenen al davant ens fes mal. Si plantegem el partit com una cercavila amunt i avall, com un intercanvi de cops, a mi em sembla que ja hem begut oli. Pronostico uns minuts inicials complicats, amb el City desbocat, però si de mica en mica imposem el nostre futbol control, podem acabar assistint a una gran nit. Sigui com sigui, examen d'alçada el que ens espera.
D'un altre examen, molt peculiar, ens parla la pel·lícula que vaig poder veure aquest diumenge, anomenada precisament "Exam". L'argument no és del tot original: vuit persones han estat citades per a una prova de selecció de personal per a una gran empresa. Tampoc ho és el seu desenvolupament: confrontació de personalitats davant una situació desconcertant. Però, a diferència per exemple d'"El método", en aquest cas triomfa l'humanisme i la intel·ligència, de manera que per una vegada tenir escrúpols no es converteix en un obstacle sinó en una solució. Així, malgrat que alguns cops de teatre són una mica simplistes i efectistes, la pel·lícula es redimeix per les seves bones intencions i perquè té certa innovació, com la magnífica presentació de personatges durant els títols de crèdit o la insinuació d'un context de ciència-ficció que l'espectador en un principi desconeix i que ha d'anar descobrint. Entretinguda i en el fons força honesta, que ja és molt.
