En aquests dies políticament tan decebedors (penso votar les vegades que faci falta per la independència del meu país, però que no em busquin ja per a res més), almenys el Barça ens manté l'ànim una mica dret. I no es tracta de pa i circ: els problemes i la tristesa hi són, i no deixem de ser-ne conscients per una victòria de l'equip, però bé tenim dret a tenir alguna alegria enmig de tanta mediocritat. I, a més, continuo pensant que la mitologia futbolística, igual que la clàssica, ens proporciona metàfores perfectes per interpretar el món que ens envolta. Aquest equip és tan bo perquè els seus jugadors s'obliden dels personalismes a la recerca del bé col·lectiu. Tant de bo d'altres entenguessin que és així de senzill. M'agrada Luis Enrique quan reparteix el mèrit a tot el conjunt i afirma que el trident necessita una bona estructura d'equip per lluir. Quan es juga millor, s'ataca millor i l'eficàcia golejadora augmenta. En poques paraules: aquest equip té èxit perquè tots els seus components actuen amb generositat. Doncs això.