Tot i que va ser força espessot, hi ha moltes coses que es podrien comentar del partit de dissabte. La principal, que com havia passat contra el València l'equip va donar mostres de certa fatiga física i mental. Un partit dissabte a la tarda després d'una intensa jornada de Champions en dimecres és sinònim de patiment. La calor no hi ajudava, les cames pesaven més del compte i la ment no era tan àgil. Al Barça li va costar molt agafar ritme, i la pilota circulava massa lenta. Quan per fi va arribar el gol, ja a la segona part, l'equip va continuar patint per sentenciar. El cansament es va fer especialment evident en Messi i Suárez, que ho juguen tot, i l'uruguaià sempre al límit. Tot i així, no cal alarmar-se: tot plegat és normal, i el més important és que l'equip acaba tirant igualment els partits endavant. A més, en general ha demostrat arribar en plena forma al tram final, i la fatiga de dissabte cal atribuir-la també al fet que, tot i que ho va fer molt bé també en aquest àmbit, dimecres l'equip va haver de córrer una bona estona sense la pilota, que sempre cansa més. I, d'altra banda, mentalment és difícil tornar a afrontar un altre dia a l'oficina, per molt decisiu que sigui, en plena ressaca posterior a una festassa com la de dimecres passat.
Un altre aspecte molt destacat: Luis Enrique. A Sevilla, molts li van retreure el canvi de Xavi per Neymar en considerar-lo massa conservador. No es queixaran, doncs, de la decisió que va prendre dissabte: amb 1-0 i la temptació d'especular amb el resultat, va donar entrada a Pedro per Rafinha. Un punta més i un migcampista menys. Va canviar el dibuix buscant la sentència, i la va obtenir. Per tant, tots tranquils: demà no hi haurà especulació amb el resultat a Munic. Per molt que a l'anada aquest Barça demostrés que també sap jugar sense pilota, va quedar clar que ho fa per necessitat i no pas per gust. Tot i així, jo crec que demà veurem un Barça que voldrà jugar vertical, aprofitant els espais que inevitablement deixarà el Bayern, i només si marquem apostarem per la possessió i perquè ja no passi res més. Almenys, és el que em suggereix Luis Enrique.
Finalment, també es podria parlar del paper que juguen alguns jugadors que no ocupen els titulars però que són molt importants. Alves acabarà per fer-me retirar tots els improperis que li vaig adreçar durant bona part de la temporada. Xavi continua essent importantíssim tant per donar pausa a l'equip com per assumir el rol d'humil dosificador del mig del camp en partits menys atractius. I ja no sé quin porter m'agrada més: Bravo és més sobri, i brillant en el joc aeri, segurament la principal llacuna de Ter Stegen, que en canvi és més decidit en les sortides quan l'esquena de la defensa queda venuda. Tots dos són boníssims, i excel·lents en el joc de peus. Per últim, què es pot dir de Pedro? D'acord que darrerament havia abaixat el rendiment i que a principi de curs no va saber aprofitar l'absència de Suárez, però aquest noi seria titular a qualsevol equip amb una davantera normal i no extraterrestre com la nostra. I ho assumeix amb professionalitat, en silenci, i fa coses com l'extraordinària xilena de dissabte, vital per poder respirar tranquils i que si l'hagués marcat qualsevol dels del trident faria córrer rius de tinta durant setmanes.
Però tot plegat queda en un segon pla després que el segon classificat empatés a casa. Ara tenim marge d'error (mira que ha estat estressant no tenir-ne; dissabte a la mitja part, sense gols i sense ungles). Necessitem una victòria en dos partits. Diumenge (dono per fet que finalment no hi haurà vaga perquè en aquest país de pandereta els gossos borden molt però mosseguen poc), de fet, en fem prou d'aconseguir el mateix resultat que el segon classificat per ser ja campions, però per no dependre de ningú el millor seria guanyar al Calderón, fet que (a banda de no haver d'afrontar altre cop l'última jornada sense marge d'error) ens permetria girar la truita del que va passar al final de la lliga passada. No es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat, però tot apunta que després dels resultats de dissabte (ho dic amb la boca ben petita perquè no porti mala sort) la temporada NO acabarà en blanc. I, a partir d'aquí, a somiar.