Una primera impressió m'ha quedat força clara: el nostre nou entrenador, Tata Martino, es veu un paio molt llest. Ha posat l'onze de gala de la temporada passada, i a partir d'aquí anirà construint el seu projecte respectant les bases anteriors. És molt aviat per dir res, però la sensació és que Martino vol bastir l'equip a partir del millor del Barça de Tito (la verticalitat) i el millor del Barça de Pep (la pressió avançada). El repte és important, perquè l'any passat la sensació era que l'aposta per l'una dificultava l'altra, ja que si l'equip atacava de manera més directa els jugadors es trobaven més descol·locats en el moment d'efectuar la pressió. La declaració d'intencions sobre com obtenir l'equilibri s'ha posat de manifest a la primera part. Si l'equip perd la pilota a camp contrari, s'intenta recuperar la pilota ràpidament amb una pressió individual. Si aquesta es veu superada, quan el rival arriba a camp propi l'equip es replega per defensar en zona.
Són detallets, i qualsevol judici és encara molt precipitat, però que un entrenador nouvingut busqui sumar i trobar l'equilibri entre les millors virtuts del Barça dels últims anys tranquil·litza molt. Ja sabem que el Bayern i el Madrid, entre d'altres, seran molt forts, però reconforta veure que l'estil no està amenaçat, per damunt dels possibles resultats. Pel que fa a la nostra capacitat de competir, queden algunes incògnites en la confecció definitiva de la plantilla, com ara si finalment arribarà el central i si Cesc es quedarà o no, però la cosa fa força bona pinta, i més veient com estan responent joves com Sergi Roberto o fins i tot Jonathan Dos Santos.
