Una de les reflexions que vaig fer després del partit de Granada va ser que Roberto no podia fer de fals extrem si al mateix temps se'l necessitava com a quart home al darrere en situació defensiva. Doncs error: sí que podia. Ahir va ser l'última solució ideada per Luis Enrique, i l'equip es va assemblar més que mai al Barça de Guardiola. Perquè, de fet, aquesta aposta també es podia interpretar com una mena de 4-3-3 asimètric, amb Roberto fent el paper de Dani Alves i un lateral esquerre molt més fixat. Sigui com sigui, continuo pensant que Denis ens fa falta a Torí en absència de Busquets: sense el de Badia, la millor opció sembla desplaçar Rakitic a la posició de pivot i convertir Roberto en el seu escuder com a interior dret. El de Reus seria l'home que endarreriria la seva posició en situació defensiva a la banda dreta, de manera que excepcionalment seria millor situar Piqué de central dret i Mascherano de central pur i no a la inversa, perquè quan la línia fos de 4 quedés cadascú en la seva posició natural. No s'ha entès res? Dibuixem-ho:
L'onze de Torí per mi hauria de ser el següent (i em mullo perquè ja sé que de moment Denis no ha jugat gaire):
Ter Stegen
Piqué..........Mascherano.........Umtiti
Rakitic
Roberto .................Iniesta
Messi
Denis.......... Suárez.........Neymar
D'aquesta manera, en fase defensiva, la cosa quedaria així:
Ter Stegen
Roberto.............. Piqué ............. Mascherano ..........Umtiti
Rakitic
Denis..................... Iniesta
Messi ..........Suárez.........Neymar
En fi, que no serveixi de precedent aquesta gosadia, perquè a més ja s'ha demostrat en aquest blog que com a oracle no m'hi guanyaria la vida. Però ja ho diuen que tots portem un entrenador a dins... La meva aposta és aquesta perquè, si partim de la base que a Torí és necessari el 3-4-3 (de fet, aquesta proposta, com l'alineació d'ahir, és versàtil), l'altra única opció que veig (perquè espero que ni li passi pel barret a Luis Enrique alinear Gomes ni Mathieu) seria posar Roberto de pivot i que quedés de central en situació defensiva. I això potser ja seria abusar massa de la capacitat tàctica del reusenc, tot i que tractant-se de Roberto no se sap mai (no ha dit el tècnic algun cop que el veuria fins i tot de central?).
Especulacions tàctiques al marge, el partit d'ahir va recordar el Barça de Guardiola en un altre aspecte: la capacitat de, jugant com els àngels (línies juntes, pressió alta, possessió infinita i efectiva a camp contrari), sentenciar les coses en una primera part excelsa per dosificar-se després en una segona meitat tediosa (tot i que, en aquest cas, un pèl massa descontrolada). Ja fa dies que des de la capital del regne veí ha tornat la cantarella de les veus que afirmen que els rivals del Barça no s'hi fan. Bon senyal: vol dir que ha tornat la piconadora blaugrana, aquella que és capaç de minimitzar les virtuts de qualsevol adversari. Però compte, que els jugadors i el cos tècnic no cometin el mateix error que jo en el post d'avui: cal centrar-se en el present, i ara primer toca el Màlaga!