David Cuenca Ros
per en 3 Febrer 2014
1,311 Vistes

Tarda de Doctor Jekyll i Mister Hyde dissabte al Camp Nou. Després d'una primera mitja hora excelsa, l'equip es va anar desinflant fins a protagonitzar una segona part desastrosa, amb errades defensives infantils i sense capacitat de reacció. És d'aquelles derrotes que de tant en tant es produeixen en la història d'aquest club, absolutament impossibles d'explicar. El pitjor d'aquesta patacada és que no s'hauria d'haver produït mai: pots tenir un mal dia, haver fet un mal plantejament, tenir mala sort... Però no pots llençar a les escombraries un partit que tenies absolutament dominat i controlat. I, en cas que et passi, has de mostrar prou recursos i prou caràcter per redreçar la situació. Però dissabte no va ser el cas, i la cara de ximple que se't queda al final del partit és de les que costen d'esborrar.

Martino es veu una persona tan honesta que a vegades les declaracions que amb sinceritat expressa a la sala de premsa se li giren en contra. Just l'endemà de dir que ja no hi havia marge d'error, arriba una derrota marcada per una certa indolència. Tot i així, Martino va saber contradir el seu propi argument anterior amb una afirmació certa: encara depenem de nosaltres mateixos per guanyar la lliga, donat que ens queden enfrontaments contra els dos rivals directes. Això sí: ara sí que no es pot fallar més, i toca anar al Pizjuán... Sigui com sigui, se li ha retret a Martino la ineficàcia dels canvis en aquest partit, però jo crec que van ser valents: la gran aposta va ser fer entrar Iniesta per Xavi, a la recerca de major verticalitat, i Tello per Cesc, a la recerca de més presència ofensiva. Res va sortir bé, però va ser tota una declaració d'intencions: quan les coses vagin mal dades, no li tremolarà el pols a l'hora de renunciar a l'estil i buscar un futbol més directe.

També jo sóc a vegades presoner de les meves paraules. En el darrer article comentava que l'equip obtindria títols o no, però que no se li podria retreure res, i just després arriba una derrota en què a mi em sembla que sí que hi ha alguna cosa a retreure. Al meu entendre, el principal retret és la sensació que l'equip es va agradar massa durant la primera mitja hora, en què va ser infinitament superior, i això li va restar contundència, i després va ser massa tard. Però això té una lectura positiva: darrerament, per mi, el Barça està assolint moments d'una brillantor en el joc espectacular, acompanyada d'una major verticalitat que en anys anteriors. Quan l'equip està fi, els rivals no es tanquen ben bé per vocació, sinó que són literalment arraconats per l'embranzida ofensiva de l'equip, que ataca d'una manera esborronadora, com una piconadora. Mou la pilota a una velocitat endimoniada, combina entre línies, canvia el joc de dreta a esquerra... Ho fa tot bé, però potser li falta una mica més d'instint a l'àrea rival. Si aquesta derrota serveix perquè l'equip entengui que no s'ha d'agradar tant i ser més contundent a la porteria rival, amb aquest nivell de joc hi podem guanyar molt i fer molt mal a partir d'ara. Primera oportunitat per veure si els jugadors han entès el missatge que els oferia la derrota, aquest dimecres.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
Xavi no ha de jugar tan seguit,Alves està deconegut i Piqué...el video de la Shakira...
4 Febrer 2014
David Cuenca Ros
Hi coincideixo en tot. Hi ha jugadors que estan en clar descens, i cal potenciar els que estan bé. Però crec que en general Martino dosifica bé la plantilla.
4 Febrer 2014
David Cuenca Ros
En tot cas, a partir d'ara, cal aprendre del passat però sense que et paralitzi. Endavant!
4 Febrer 2014
David Cuenca Ros
Nou article
6 Febrer 2014