login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Barça 2 - Valladolid 1

Avui, com a homenatge de comiat a una de les persones que segurament més ha fet aquests últims anys per la cohesió del barcelonisme, escriuré un article en què faré servir constantment com a crossa la seva lletania predilecta: allò de "hi ha equips que".

Hi ha equips que, tot i que darrerament haurien d'estar-hi força acostumats, continuen sense saber perdre, i senten la necessitat de provocar un enrenou cada vegada que encaixen una derrota important. I hi ha equips, en canvi, que tanta gent voldria que perdessin que fins i tot quan celebren una victòria sense fer mal a ningú sembla que haurien de demanar disculpes.

Hi ha equips on hi ha gent que, quan perd, considera que no val la pena anar a recollir el premi al subcampió, que això seria rebaixar-se, que el seu orgull no ho permet. I hi ha equips, en canvi, que quan perden una final es queden a aplaudir el rival i, si la guanyen, li fan un passadís de reconeixement.

Hi ha equips on l'entrenador assenyala els jugadors quan les coses no van bé, i els abandona en plena final autoexpulsant-se en el moment més delicat. I hi ha equips, en canvi, on l'entrenador no abandona els jugadors ni en cas de malaltia, i quan arriba l'hora d'alçar la copa i del reconeixement només té paraules d'agraïment per als seus ajudants i de suport cap als seus jugadors.

Hi ha equips on un jugador, quan marca un gol, només sap assenyalar-se a ell mateix, i on un entrenador en roda de premsa només sap parlar del seu currículum, com si l'equip no existís. I hi ha equips, en canvi, que celebren les victòries formant una rotllana en la qual tothom és igual d'important, com a símbol que l'èxit ha estat mèrit de tots.

Hi ha equips que entenen que la victòria és l'única cosa important, i que fan servir els recursos que calgui per mirar d'assolir-la. I hi ha equips, en canvi, que pensen que la victòria no val res si no s'aconsegueix amb bon gust en allò que estàs fent.

Hi ha equips, doncs, que basen el seu ésser en la conquesta. I hi ha equips, en canvi, que basen la seva existència en la creativitat.

En resum, que hi ha equips que viuen de les glòries passades, que no respecten altres realitats, que creuen que tot els pertany perquè històricament ha estat així, i que no entenen que els temps estan canviant i que ells s'han ancorat en el passat, que el seu nom ja no fa por i ja no té el prestigi que tenia. I hi ha equips, en canvi, que han construït la seva història a còpia de derrotes, però que sempre s'han aixecat i que ara definitivament ja no renuncien a res, sempre des de la humilitat i la feina ben feta.

En definitiva, que hi ha equips que són d'una manera i d'altres que són d'una manera molt diferent. I, si ens hi fixem bé, veurem com cadascun és un aparador perfecte d'allò que representa políticament.

Comentaris (2)20-05-2013 23:08:43

Xevi, 21-05-2013 16:41:09

Segur que uns són tan blancs i els altres tan negres?
PD: perdona que, a la metàfora, els blaugranes siguin els blancs.

davidcuencadavidcuenca blog, 21-05-2013 23:00:39

Bé, Xevi; si t'hi fixes bé, amb això del "hi ha equips que" no dic en cap moment qui és qui, però tu de seguida ho interpretes. Per tant, senyal que cada equip és perfectament identificable a partir del que he escrit (al marge del fet que tu saps que sóc del Barça, és clar).
Parlem-ne. Et convido que em diguis quina de les coses qe aquí exposo no és certa. Evidentment, es tracta de generalitzacions. Hi ha gent al Madrid que té un comportament gairebé sempre exquisit (Iker Casillas al capdavant), i hi ha gent al Barça que no tant (Jordi Alba i Dani Alves al capdavant). Però a l'article parlo de maneres de ser en general, i crec que el que dic a l'article en aquest sentit són evidències i certeses del tarannà de cadascun. A més, no sé si se t'escapa el símil polític amb què ho lligo tot al final. Aquesta manera de fer d'aquests dos equips és equiperable a allò que representen, sempre evidentment generalitzant, i això explica que uns n'estiguin tips dels altres i vulguin trencar. Al penúltim paràgraf, en comptes de cada equip, posa-hi allò que representa, i entendràs on vull fer anar a parar l'article. Ni així me'l compres?

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: