David Cuenca Ros
per en 2 Febrer 2015
1,095 Vistes

Doncs, pel que sembla, ens haurem d'acostumar a les emocions fortes. Als partits moguts i plens de sorpreses. I, definitivament, el que va passar entre els minuts 7 i 9 de la segona part del partit ja és portar-ho al paroxisme. De l'1-1 al 3-2 en tres minuts. El millor d'ahir va ser la gran capacitat de reacció de l'equip en els moments difícils, però això no amaga algunes febleses.

La primera feblesa és que en els dos darrers partits els rivals han vulnerat amb molta més facilitat la virginitat de la porteria. És cert que no es pot obviar la dificultat dels dos oponents, ni tampoc el fet que en la majoria dels minuts el Vila-real ni va ensumar l'àrea blaugrana, però el que comença a ser preocupant és que els equips ens facin tant de mal en les poques transicions que tenen. Al meu entendre, això passa per una mala col·locació de l'equip en moments puntuals, i té a veure amb el fet que darrerament una de dues: o l'equip s'allarga massa, fet que fa que Busquets pateixi i deixi forats, o bé la defensa deixa molts metres a l'esquena. Així , em sembla que en el primer gol encaixat es va donar més aviat la primera circumstància i en el segon, la segona. I tot plegat respon al mateix diagnòstic: l'equip s'encaparra tant a fer-ho tot a una velocitat extrema que s'oblida del joc de posició. M'agrada que siguem més verticals, però això s'ha de poder fer des de la circulació de la pilota en la superació ràpida de línies de pressió. Si es fa des de corregudes impossibles, siguin dels laterals o dels mitjos, una pèrdua agafa tothom fora de lloc i el rival ho aprofita. De la mateixa manera, és fantàstic jugar amb la defensa i fins i tot el porter avançats: res millor precisament per fer que l'equip jugui juntet. Però això s'ha de fer quan es vol apostar per una possessió més calmada, accepció del diccionari que el Barça sembla haver oblidat.

i això ens porta a la segona feblesa: la incapacitat de posar la pausa quan vas guanyant. Ja vaig donar la raó a Luis Enrique que a vegades la vols i no es pot, com en el camp de mines del Calderón. I també m'agrada que digui que ahir no va voler especular amb el resultat. Però ahir, tant com va costar avançar-se en el resultat, tocava posar-hi una mica de calma, d'aquella que es diu Xavi i porta de cognom Hernández. Tocava començar a tocar i tocar i obligar el Vila-real a replegar-se per mitjà de la possessió. Això no vol dir que s'hagués de caure en una actitud contemplativa que fes que qualsevol recuperació accidental dels visitants fos ja irreversible. Estic d'acord que calia buscar el quart. Ara bé, sense perdre de vista que el resultat ja era favorable i no calia precipitar-se. Quan el rival fa una passa endavant i s'ho juga tot, però, per a Luis Enrique la temptació d'anar a rematar-lo a partir dels espais que deixa (desesperat com deu estar d'haver de jugar gairebé sempre sense) és massa forta, de manera que ho aposta tot al contraatac sense adonar-se que un partit obert d'anada i tornada pot ser molt perillós.

En fi, és una opció i tot són maneres de veure-ho. El que sí que sembla clar és que ens divertirem. Per bé i per mal, no tindrem pas mai temps d'avorrir-nos.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
dos bons partits a la vista.
3 Febrer 2015
David Cuenca Ros
Sí. El Vila-real serà un os dur de rosegar. I abans... San Mamés.
4 Febrer 2015
David Cuenca Ros
Nou article
9 Febrer 2015