Estimat avi,
Tot avui hem recordat que fa just un any que ens va deixar. El recordem sovint, i la seva néta estimada, la Neus, pensa en vostè cada dia. De mica en mica, ens hem anat acostumant a l'estranya sensació de trobar-nos al menjador de ca l'àvia per veure el Barça sense que vostè el presideixi des de la seva butaca per riure's sorneguer del nostre patiment (sobretot el meu). Procurem cuidar de l'àvia, i crec que ho fem força bé. I l'àvia també cuida de nosaltres: mai no falta el pica-pica de la mitja part. Se la veu contenta quan hi som tots, satisfeta de mantenir la tradició de trobar-nos sempre que hi ha partit. És com si vostè ens acompanyés.
I sap què, avi? Que ara mateix gaudim força del nostre Barça. Portem una bona ratxa, i estem jugant molt bé. Ara juguem més directe, més de cara a barraca, i surten uns partits molt divertits. Passen moltes coses, i jo crido molt i m'esvero com sempre. Potser ens costa més atacar en estàtic com avui, però ens adaptem i sabem quan cal arriscar i quan no. Avui hem tornat a jugar força bé, sobretot a la segona part, i amb una mica de sort hauríem pogut aconseguir un resultat encara millor per a la tornada.
No es pensi que m'he oblidat de la promesa que li vaig fer fa just un any. La temporada passada no va poder ser, però aquest any estic convençut que guanyarem alguna cosa. I ja tinc ganes de brindar per la victòria, i li prometo que el meu primer pensament serà per a vostè i per com n'estaria, de content.
Una abraçada, avi. Descansi tranquil, que no està sol.
