Dissabte passat, contra el Rayo, Luis Enrique va prendre un parell de decisions pel que fa a l'alineació que em van resultar incomprensibles tenint en compte el perfil del rival. No era més lògic posar Munir que Sandro, si es tractava d'aprofitar els espais? No era mil vegades preferible posar Bartra en lloc de Mathieu, ja que el català és molt millor en la sortida de pilota i se sabia que el Rayo pressionaria a dalt? Però, en fi, ni tan sols vaig comentar-ho, perquè confio en l'entrenador i ell és qui millor coneix com està cadascú i qui té els elements de judici per poder decidir. Però hi ha errors no futbolístics que no em puc estar de comentar. Interrogat per la vergonyosa qüestió de la multa per les estelades al Camp Nou, Luis Enrique va rebutjar parlar-ne i va dir que la directiva ja havia dit el que havia de dir, i que ell no es pronunciava sobre qüestions extraesportives. Doncs, per mi, aquesta actitud resulta molt decebedora. Puc entendre que no li agradi el circ del futbol (a mi tampoc) i que posi cara de circumstàncies quan li regalen un plat de ceràmica en la surrealista roda de premsa d'ahir, però en una qüestió tan sensible com aquesta (per molt que no sigui futbolística) s'hauria d'haver mullat. Fa unes setmanes vaig dir que Luis Enrique tenia tota la raó en demanar més suport al públic, i ho mantinc. Però, per la mateixa regla de tres, els aficionats tenim dret a esperar el mateix suport del nostre entrenador. Independentment del que Luis Enrique pugui pensar políticament, com a soci del club que és hauria de defensar a ultrança el dret a la llibertat d'expressió de la seva afició. D'aquesta directiva no n'espero res, però m'ha decebut aquesta manca de compromís per part del tècnic asturià, que m'ha fet enyorar més que qualsevol altra cosa Pep Guardiola. La por al què diran o a començar a rebre mals arbitratges europeus no pot ser excusa quan el que hi ha en joc és tan sagrat com el dret a opinar de qui, al capdavall, et paga. Preferiria que digués obertament que no és independentista però que no hi ha dret al que s'està fent amb el club en aquest tema que no pas aquest silenci còmplice. Al capdavall, per exemple, la criticada abans de començar futura presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va retreure en un acte polític els xiulets de la gent a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, per considerar-ho un gest poc democràtic. Doncs això.
Una altra cosa és que Luis Enrique tingui la meva admiració com a tècnic, que la té. Ahir es va notar una feina ben feta en els entrenaments per polir aspectes com les llacunes defensives, feina que segurament no va poder lluir contra el Rayo per falta de temps de preparació i desgast físic dels internacionals. L'equip va tornar a jugar com un bloc, i tothom va tenir una bona actuació, en especial Bartra i Neymar liderant al darrere i al davant respectivament. I Rakitic va tornar, i de quina manera! També cal destacar la feina impagable de Busquets, amb qui també s'ha treballat per millorar-ne les prestacions com a interior, i l'absència del qual es va notar en l'últim quart d'hora, quan l'equip es va desfer mentre ell gaudia d'un merescut i necessari descans. Uns últims minuts que van demostrar que els problemes defensius són cosa de tots: quan el mig del camp va deixar de funcionar i Neymar va deixar d'exercir de líder per començar a fer malabarismes estèrils, es va patir (tot i que poc) al darrere. Tothom defensa, tothom ataca. Barça en estat pur. Cal continuar serrant les dents i esperar temps millors.
(Foto dedicada a la UEFA. Multaran també el meu blog?)
