David Cuenca Ros
per en 30 Setembre 2016
1,268 Vistes

Greu error de plantejament inicial per part de Luis Enrique. L'invent de posar Neymar d'enllaç entre el mig del camp i la davantera, a l'estil de Messi, amb Suárez i Alcácer en punta, va ser un desastre i l'equip va llençar la primera part a les escombraries, amb l'agreujant d'arribar al descans per sota en el resultat. Les incorporacions de Rafinha i sobretot de Turan, però, van ser providencials. Aleshores s'imposa una primera pregunta: gran mèrit de l'entrenador a l'hora de llegir els canvis necessaris o gran demèrit per haver de rectificar una mala decisió inicial? Totes dues coses, és clar. Ell mateix ho va reconèixer: es pensava que el rival faria una cosa i en va fer una altra. I això porta a la segona pregunta: és bo plantejar el partit en funció del rival o cal tenir més personalitat? Doncs meitat i meitat altre cop, sobretot perquè el Barça no busca adaptar-se al rival per protegir-se, sinó per atacar millor. La idea central és l'atac.

El Barça darrerament genera algun dubte, i Luis Enrique és humà i s'equivoca. Però ningú podrà negar que aquest és un cos tècnic intervencionista, detallista i treballador. El partit d'ahir no s'hauria guanyat sense l'estratègia, per exemple. I ho controlen tot: ahir Gomes era a punt d'entrar, però els dos centrals van veure targeta i el van fer seure perquè s'escalfés Mathieu. No hi havia cap intenció de fer entrar el francès, però sembla clar que volien guardar-se un canvi i tenir-lo a punt en cas d'expulsió. No se'ls escapa res. Això sí: caldrà acostumar-se a llegir millor els inicis perquè no sempre s'hi serà a temps.

Però el que em sap més greu de tot plegat és com s'ha destrossat el pobre Alcácer des dels mitjans. El seu partit va ser insignificant, certament, però va ser més víctima del mal plantejament del seu entrenador que una altra cosa. Personalment no acabo de veure clar el fitxatge d'Alcácer perquè no el veig fet per al joc combinatiu del Barça, però és molt aviat per jutjar. I em molesta profundament aquesta tendència autodestructiva nostra de crucificar algú quan encara no ha tingut temps de demostrar res. Deixem temps al temps, i no ens posem amb el més dèbil. Podríem analitzar, per exemple, la incomprensible actuació de Neymar ahir (assistència de gol al marge), però val més que tanquem files i mirem endavant.

Publicat a: Oci