login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Celta 0 - Barça 3

És curiós, però quan al Barça li toca jugar contra un equip que proposa un joc alegre, ofensiu i de possessió (Rayo, Celta), Martino sempre aposta per plantejar un partit d'anada i tornada, amb poquíssima creació al mig del camp, sens dubte buscant aprofitar els espais que es generen per l'acumulació de jugadors rivals a camp contrari. Una ullada a l'alineació abans del partit permetia veure que aquesta vegada Martino havia decidit fer jugar junts Song i Busquets ja d'entrada, però el fet que el migcampista que els acompanyava fos Cesc em va fer especular amb la possibilitat que Martino plantegés una mena de 4-2-3-1, amb Busquets i Song al doble pivot, tres mitjapuntes i Messi en punta amb llibertat de moviments. Finalment, però, de seguida va quedar clar que el dibuix no s'alterava i responia al tradicional 4-3-3, amb Cesc i Song com a interiors.

Però és clar: el dibuix pot ser el mateix, però els jugadors que el formen li donen un perfil o un altre. Amb els tres migcampistes escollits, el Barça renunciava a la creació a canvi d'una major contenció i verticalitat. Amb un plantejament així, el Celta va tenir les seves oportunitats, producte de l'anar i venir, però la major qualitat dels de Martino al davant va acabar decantant la balança. No és d'estranyar que en un escenari com aquest, amb el partit trencat i sense que la pilota s'aturés gaire al mig del camp, jugadors verticals com Alexis i Cesc se sentissin comodíssims i acabessin marcant. Cesc es va sentir especialment en la seva salsa, i va fer un recital: xut el refús del qual acaba en el gol d'Alexis, xut que provoca el gol en pròpia porta del porter del Celta, i finalment xut que culmina amb èxit un contraatac dirigit per Messi.

En tot cas, dues reflexions al voltant d'aquesta manera de jugar: la primera, que no se'ns acudeixi plantejar-la contra rivals ofensivament poderosos que puguin fer-nos mal en l'intercanvi de cops (sobretot a Europa). La segona, que és normal que Martino faci tantes rotacions, perquè quan qui ha de córrer és el jugador i no la pilota el desgast físic és molt més gran.

Resum pràctic: el Barça continua mostrant un ampli ventall de variants, algunes més atractives que altres, i aconsegueix tres punts més en espera que algun rival punxi per poder ampliar una mica més l'avantatge i continuar creixent amb tranquil·litat. Intentaré gaudir una mica més dels partits del Barça i no racionalitzar-los tant, però és que la varietat tàctica de Martino es fa molt interessant.

Comentaris (4)30-10-2013 22:11:45

miquelpugamiquelpuga blog, 30-10-2013 22:29:19

es una sorpresa molt interessant el Martino,ara ningú pot estudiar com controlar el joc del barça,ningú sap em quin esquema surtiran,molt bé.

davidcuencadavidcuenca blog, 31-10-2013 18:47:59

Jo crec que és això el que busca: que el Barça sempre sigui ofensiu, però amb variants per no ser tan previsible. De fet, dimarts sí que va acabar amb una mena de 4-2-3-1: Cesc es va acostar a Messi i Song a Busquets, i es va acabar el partit. Els rivals no saben per on agafar-nos.

miquelpugamiquelpuga blog, 31-10-2013 19:51:25

hi han els jugadors adequats per fer-ho

davidcuencadavidcuenca blog, 01-11-2013 23:58:11

I avui, una altra mostra de les moltes cares d'aquest Barça: nou article.

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: