A vegades la vida et somriu tant que no t'adones de com n'estàs, de bé. Vas pel món de satisfacció en satisfacció, i al final pots perdre de vista com de difícil és obtenir-la. Aleshores, però, de sobte i sense entendre per què, tot comença a sortir-te a l'inrevés, i tot allò que donaves per segur s'esfuma. Aleshores toca aixecar-se, començar de zero, deixar-te l'ànima en tot el que fas. I és llavors que qualsevol petit èxit, d'aquells que abans eren rutina i que no valoraves, es converteix en una alegria immensa. El pou en què t'havies ficat fa que, en sortir-ne, tot adquireixi una nova dimensió. Qui sap si al capdavall no hi has sortit guanyant: ara te la jugues a cada moment, però potser això t'omple més i dóna més sentit a allò que fas. I si al final te n'acabes sortint, segur que tothom correrà altra vegada a riure't les gràcies. Però no hauries d'oblidar que amb la patacada t'hauries d'haver tornat més savi. La teva memòria et permetrà distingir qui va estar sempre al teu costat i qui va renegar de tu quan més el necessitaves. En definitiva, quins amics només són bons per sortir de gresca i amb quins pots comptar realment en els moments difícils. Ara com ara, sigui com sigui, gaudeix del moment, respira, i prepara't per a tot allò que encara ha de venir.