login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Eibar 0 - Barça 2; i cinema: "La forma del agua"

Ja sé que sóc com una muntanya russa i que fa quinze dies no deia precisament això, però ara mateix aquest Barça em preocupa una mica. Perquè, si bé a la copa ha competit com els àngels, a la lliga comença a donar mostres de certa fatiga mental. Diguem-ho clar: el partit d'Eibar va ser, de llarg, el pitjor de la temporada. El Barça no va aconseguir mai controlar la possessió i jugar a allò que li convé, sinó que ho va refiar tot a les pilotades llargues i a les contres. I, en aquest sentit, la primera part va ser mediocre, però la segona ja va ser definitivament horrible. Després Valverde va donar a entendre que en certa manera era un pla previst, ja que quan un rival juga com l'Eibar el seu punt feble són les pilotes a l'espai. Però, per primera vegada, em permeto discrepar humilment d'un entrenador del qual fins ara he estat un defensor incondicional. Perquè si, efectivament, el pla era la pilotada llarga per aprofitar els espais, no entenc per què un jugador de les característiques de Dembélé no va jugar ni un minut. D'altra banda, no entenc de què serveix Coutinho si no ha de donar descans a algun titular en vigílies de Champions. Ni tampoc el risc de posar Roberto si Semedo no podrà jugar tampoc contra el Chelsea. Entenc la idea de donar importància al partit, perquè en tenia, però el que comento no eren rotacions arbitràries sinó retocs lògics en el context de l'enfrontament. I, a banda d'això, també em va desesperar l'actuació de determinats jugadors. Perquè puc entendre que amb un partit tan directe Iniesta patís, però no que Paulinho estigui tan erràtic fins i tot en aquestes circumstàncies que se suposa que són el seu hàbitat. En fi, que molt feliç pel resultat, però no és que em perdi l'estètica: és que si juguem així gaire sovint no arribarem enlloc. L'alineació era de gala (era la del Bernabéu i és la que jo mateix, malgrat tot, posaria a Londres), i juntament amb un estadi i un rival similars es podia entendre com una mena d'assaig general a petita escala. Doncs fem-ho millor, perquè si concedim als blues tot el que vam concedir a l'Eibar, que ningú no dubti que aquests la fotran a dins.

Ja sé que segurament peco d'alarmisme, com potser peco d'entusiasme en el cinema d'aquest any. Perquè el cas és que la quarta pel·lícula vista en sales aquest 2018 també em va captivar. “La forma del agua”, la nova delícia de Guillermo del Toro, és una pel·lícula preciosa. Aquesta i no cap altra és la paraula que millor pot definir-la. Certament té de tot: aventures, espionatge, violència, amor i fins i tot sexualitat a flor de pell. Però en tot aquest còctel s'imposa clarament la llum. Alguns trobaran que la pel·lícula de Del Toro és càndida, però el mexicà no enganya: des del primer moment ens porta cap a un conte de fades que vol ser una manera bellíssima de lluitar contra totes les miserables intoleràncies del món. No queda cap col·lectiu desafavorit que no interessi a la tendra mirada del cineasta: homosexuals, negres, dones... Tots rebran l'escalf de la mirada reparadora de greuges de Del Toro. Alguns han apuntat també que la pel·lícula és deliberadament maniquea, i que el personatge del dolent pot semblar una caricatura. Ho compro, i ho veig com un mèrit: el personatge en qüestió és una al·legoria del poder, amb totes les cares terribles que té (inclosa la por de fracassar de qui l'exerceix). L'altra al·legoria, és clar, és el monstre. La protagonista té un somni, té un desig que a ulls dels altres és inhumà i monstruós. Però ella decideix que, malgrat ser una peça diminuta que el poder pot esclafar com a una mosca, tampoc es podrà considerar humana si no actua per protegir-lo. Cal, doncs, que protegim les nostres esperances del rebuig que puguin generar en els altres. Cal que lluitem per elles. Fins al final. Encara que a vegades ens sembli que la vida només sigui allò que queda del naufragi dels nostres somnis.

PD: Ja podríem haver fitxat Pesic abans, no? Amb ell, la nostàlgia sí que és el que era.

Comentaris (5)19-02-2018 22:49:07

Gerard, 20-02-2018 19:43:08

Hola David!
"La forma del agua" és la primera pel·lícula de Guillermo del Toro que he vist i la vaig trobar prou interessant!

davidcuencadavidcuenca blog, 20-02-2018 20:18:23

Hola, Gerard
Doncs, tot i que tothom lloa sobretot "El laberinto del fauno", la meva recomanació personal de Del Toro és "El espinazo del diablo".

Kotch Bandar, 20-02-2018 23:15:54

Hoy mejor no hablar de lo del partido del Chelsea, porque… Así que me centraré en las sensaciones que me dio el partido vs Eibar.
Encuentro peligrosamente cansado al equipo, y lo peor es que sin ideas. Hemos pasado de no tener medio del campo a no tener ataque pues con Messi bajando al medio a organizar solo queda arriba Suarez para luchar lo que le pueda llegar. Estoy contigo en lo de que con la importancia del partido de hoy, lo suyo era dar descanso a algún titular y tanto Semedo como Coutinho deberían haber estad en el 11 inicial. Pero difiero algo (solo algo) de lo de Dembele pues estando juntando líneas en un campo tan pequeño creo que no podría haber encontrado espacios a las espaldas. Sin embargo creo que era mejor que la otra opción (Paulinho). Puede que fuera para protegerlo, pero me recuerda a la película de “Million Dollar Baby” y como Clint no quiere que su boxeadora dé el salto al siguiente nivel. Aquí tengo que hacer un inciso en Paulinho, el cual se ha diluido todo lo que se vio al principio de temporada y ahora se ha convertido en un auténtico estorbo: ni ataca, ni defiende, ni regatea, ni combina… Es cierto que se mueve entre líneas bien, pero si la defensa no está algo descontrolada (o cansada) es un jugador insulso. Y por supuesto los buenos partidos que estaban empezando a hacer los culés ahora han caído en lo insustancial.
Mención aparte merece Valverde, y aquí ya me dejo caer un poco en lo de hoy: se ha convertido en un Zidane. Juegan siempre los “suyos” y esto cansa a los titulares, desquicia a los suplentes; insiste con los mismos (Gomes, Aleix, Paulinho). Vuelvo a decir, todavía no hay nada perdido pero las malas sensaciones que me daba antes (y que se suavizaban con los buenos resultados) están creciendo exponencialmente. Esperemos que para la próxima vez piense un poco en lo que toca porque ahora viene el Girona (partido que he estado a punto de ir a ver con mi hermana como regalo de cumpleaños para ella… se ve que no había un partido más independentista XDXDXD) pero luego las Palmas.
Respecto a la peli, me gustaría ir a verla pero tengo muy completa la agenda esta semana y la que viene (por eso no he podido ir al partido). ¿Tiene algo que ver con Abe (Hellboy)?

davidcuencadavidcuenca blog, 22-02-2018 00:15:39

Hola, Kotch!
Pues mira, hoy discreparemos un poco, que ya va bien para que haya debate. En dos cosas: Dembélé y Valverde. Por mucho que hoy muchos se exclamen de haber tenido 125 millones en el banquillo de un partido grande, ayer no era partido para él. Pero (y ahí llega la discrepancia, que tú mismo apuntabas) ante el Eibar yo lo veía clarísimo: el campo era pequeño, sí, pero si una cosa dejaba el Eibar eran espacios a la espalda. Para mí ahí Dembélé tenía una mina que le hubiera podido dar mucha confianza.
Y lo de Valverde: empiezan a desesperarme algunas decisiones, y comparto contigo lo de que sólo juega con los suyos. Pero de ahí a compararlo con Zidane... Valverde trabaja mucho mejor los partidos y es mucho más rico tácticamente; otra cosa es que siempre estemos de acuerdo o no con él.
Por lo demás, estamos de nuevo de acuerdo. Si Coutinho y Semedo no jugaron en Eibar no sé cuándo lo harán, Paulinho es un paquete y en ataque tenemos un problema.
Respecto a la peli, no he visto nada de Hellboy, precisamente, así que...
Ah! Y si eso, te reservas para el Girona-Barça de la temporada que viene, y así nos conocemos. Y ya te compro yo la estelada... :-)

davidcuencadavidcuenca blog, 22-02-2018 00:29:41

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: