David Cuenca Ros
per en 14 Gener 2016
932 Vistes

De veritat que m'agradaria parlar de futbol, però és que el partit d'ahir va ser un bunyol i l'actitud perica en aquesta sèrie de derbis obliga a tornar-ne a parlar perquè n'hi ha per llogar-hi cadires. Aquesta vegada els jugadors més o menys es van comportar (tot i que Caicedo i Álvaro no haurien d'haver acabat el partit), però el públic i la directiva van tornar a quedar retratats. Jo ja entenc que controlar què es canta i què es crida des de la graderia és impossible, però no ho és pas decidir quines pancartes són admissibles i quines no. I ahir hi havia a Cornellà almenys tres pancartes lamentables, una de les quals a més profundament masclista. L'Espanyol faria bé de treure's els complexos i actuar com l'equip gran que es mereix ser per història, i no com el germà petit que sempre es queixa. Perquè si no a cada bugada perd un llençol de dignitat i d'esportivitat.

I, per cert, pel que fa a l'enorme pancarta que podríem considerar la més suau i que va presidir l'inici del partit: de la mateixa manera que estic molt orgullós de tenir un pare andalús, també ho estic de ser d'un club fundat per un suís. Molts catalans vinguts de fora podrien donar lliçons a gent nascuda aquí sobre què significa ser català i dotar de dignitat el nostre poble.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Nou article
19 Gener 2016