login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Espanyol 1 - Barça 1; i cinema: "El hilo invisible"

Quan et treuen del teu ecosistema, l'única cosa que pots fer és sobreviure. I això va fer el Barça ahir: sobreviure quan totes les circumstàncies se li havien girat en contra, quan el camp era una piscina i era impossible practicar el seu futbol (que, amb tots els matisos tàctics que es vulgui, es continua jugant arran de gespa). Hauria estat molt fàcil, amb l'avantatge de punts acumulat, deixar-se anar i deixar-ho córrer quan l'hiperventilat Gerard Moreno va marcar per l'Espanyol. Però el Barça no es va rendir i, liderat curiosament per Iniesta (el seu talent li permet driblar fins i tot les basses), va acabar obtenint el premi de l'empat. Sobre la celebració de Piqué i tota la mena de pel·lícules que s'hi han muntat al voltant (inclòs el populisme de Quique), no val la pena ni parlar-ne.

Satisfets per l'orgull mostrat per l'equip (tot i que una mica preocupats per la grisor excessiva de la primera part), anem cap al cinema. I aquest any, de moment, tres de tres. Pel·lícula també excel·lent, aquesta nova proposta agosarada de Paul Thomas Anderson. Al meu entendre, ja no és només que aquest director no faci dues pel·lícules iguals, sinó que a més cap de les seves pel·lícules s'assembla a cap altra feta per ningú. Si hagués de trobar un denominador comú en el seu cinema, potser aquest fil invisible podria ser l'obsessió, la dificultat dels seus éssers per saber viure. D'acord que, superficialment, la història plantejada a “El hilo invisible” no sembla gran cosa, i que el conflicte entre un home obsedit per la feina i una dona que reclama atenció certament és un camí transitat. Però no com ho planteja Anderson. La pel·lícula ens presenta el món de la parella com una lluita per la conquesta de l'espai, del territori vital. I la solució que adopta Anderson (compte, que hi ha una mica de spoiler) és arriscadíssima però molt interessant: després d'un metratge pausat, mesurat, equilibrat... arriba la catarsi estripada, tremenda, passada de voltes. Que ningú es confongui i faci una lectura indignada per la presentació de la dona com a cuidadora del mascle: el que en realitat ens planteja Anderson és una metàfora brutal de l'amor entès com a malaltia que només pot ser guarida per la mateixa persona que te la provoca. La frase de Daniel Day-Lewis com a acceptació resignada (i fins excitada) és antològica. Fes-me un petó, amor meu, abans que em vinguin nàusees. Quina capacitat simbòlica, narrativa i sintètica, concentrada en les paraules exactes!

Comentaris (8)05-02-2018 23:57:26

Gerard, 06-02-2018 20:35:52

Hola David!
Ras i curt: obra mestra. Quina posta en escena, quina composició dels plans, el ritme, la música, les interpretacions, quina revelació Vicky Krieps, una pel·lícula trufada de moments memorables. No és fins el final que mostra la seva autèntica grandesa, però fins aleshores t'enlluerna per la seva perfecció.
Res de metàfores!;), (SPOILER) la pel·lícules en tota la perversitat mostra la relació de dependència tirant a sadomasoquista de dues persones que s'estimen en bogeria!
Aposto que aviat l'esmorzar de Reynolds Woodcock serà tant famós, recordat i celebrat com el de Leopold Bloom. I potser també la truita de bolets... ;)

davidcuencadavidcuenca blog, 07-02-2018 01:29:15

Subscric fil per randa la teva afirmació: "no és fins al final que mostra la seva autèntica grandesa, però fins aleshores t'enlluerna per la seva perfecció."
Ja saps que m'agrada trobar metàfores a tot arreu. Certament, la relació de dependència emocional hi és, i el personatge de Day-Lewis necessita, literalment, "parar de tant en tant", i la seva dona no troba altra manera que reduint-lo a un estat pueril i indefens.

Kotch Bandar, 07-02-2018 16:36:34

Lo del Barsa el otro día no hace más que aumentar mi admiración por lo de este año. ¿Cómo se puede jugar al fútbol en un campo así? Me alegra que Valverde no se arriesgara con Deulo porque lo raro es que nadie le pasara nada (excepto lo de Piqué, que nadie dice nada de la entrada). Al final un empate que me supo bastante bien y otra jornada menos.
Y hablando de lo de Pique, me resulta ridículo ya: por un lado él insistiendo erre que erre para no dar su brazo a torcer, pero sobre todo los medios ahora acusando y tal. ¡Cómo si fuera el primero que hace eso! Es Pique y hay que lanzarnos al cuello. Me acuerdo de cuando el 1-O que salió votando y se lió, pero que también salió SR y no pasó nada. En fin, hay que tirar mierda y al final el objetivo es el mismo. Pero bueno, a seguir que esta semana nos podemos plantar en la final de la Copa y hacer que "pique" más.
Y esperando con ansia la semana que viene, que el PSG-Madrid va a ser sonado pase lo que pase

Kotch Bandar, 07-02-2018 16:38:01

Por cierto, me gustó Coutinho a pesar de las dudas que le genera a la gente. Parece que buscan que sea el nuevo Neymar o el nuevo Messi pero yo veo otra cosa: ofrecerse, pasar (incluso cuando está rodeado de gente), no complicarse cuando no tiene que hacerlo, y un disparo lejano que habíamos perdido. Cuando vuelva Dembelé veremos como funcionan todos los engranajes.

Kotch Bandar, 07-02-2018 16:38:55

He escrito Deulo en el primer mensaje cuando quería decir Dembelé. Sorry, culpa mía. Que por cierto, gol y penalty vs Chelsea. A ver si coge confianza allí.

davidcuencadavidcuenca blog, 07-02-2018 22:51:38

Hola, Kotch!
Menos mal que me lo has aclarado, porque ya creía que me había perdido con tantas idas y venidas... Bueno, yo sigo creyendo que el chaval no es tan malo.
Coincido (qué raro, no?) con todo lo que dices de Coutinho.
Tema Piqué: vale que a él le va la marcha, pero no se le perdona nada. Es, como tú dices, ridículo. Lo que comentas del 1-O creo que se debe a que SR votó y punto, y él en cambio se despachó a gusto en la zona mixta después del partido fantasma contra Las Palmas. Pero, igual que me cargan sus provocaciones gratuitas a los rivales, admiro su coraje y su valentía a la hora de hacer público su rechazo a la represión. Ojalá supuestos izquierdistas españoles pisadores de alfombras rojas goyescas estuvieran a su altura!

davidcuencadavidcuenca blog, 07-02-2018 22:52:51

Y, por cierto, gran juego de palabras con lo de "pique"... :-D

davidcuencadavidcuenca blog, 08-02-2018 00:07:36

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: