login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Getafe 1 - Barça 2; i cinema: "Detroit" i "Bales sobre Broadway"

Golejadors: Denis i Paulinho. Triple simbologia d'aquesta circumstància. Primera: Valverde la va encertar en els canvis, però no perquè marquessin justament els que van entrar (això seria la simbologia), sinó perquè li van donar allò que necessitava un cop el joc de posició s'havia mostrat ineficaç per capgirar la dinàmica, que no era altra cosa que profunditat i arribada. Valverde volia sacsejar el partit i ho va aconseguir. Que a sobre marquessin els suplents ja va ser el llacet. Segona: l'aportació de la segona unitat. Tothom s'ha afanyat a assenyalar-ho i només cal esperar que no sigui flor d'un dia. No hauria de ser així: Denis i Paulinho són ara mateix futbolistes amb gana, i esperem que no siguin els únics d'entre els que habitualment són a la banqueta. Tercera: és bo que no sempre surti el mateix a la foto, perquè és una manera de visualitzar que l'equip està fent molt bona feina i que també se'n pot sortir amb un Messi força desactivat i terrenal (malgrat la seva assistència descomunal en el segon gol). Sobretot perquè a Valverde se li torna a girar una feinada a causa de la lesió de Dembélé (víctima en gran part d'una gespa impròpia), i més amb un Suárez de moment fora de forma. Definitivament, i genialitats de Messi al marge, hem perdut poder en les individualitats. Però cal confiar en Valverde, sobretot perquè li sospito la fórmula per sobreviure als problemes en aquest sentit, i també és triple: més joc d'equip, més joc d'equip i més joc d'equip.

Abandonem la gespa malmesa de Getafe i ens n'anem al Detroit de l'any 1967, en plens conflictes racials. Kathryn Bigelow, com és habitual en ella, construeix una pel·lícula ferma, sòlida, sense concessions. Comença com un fals docudrama coral, sense protagonista clar, fins que (sempre amb una càmera pertinentment nerviosa) ens endinsa definitivament en la tragèdia d'un seguit de personatges que es trobaven en el lloc inadequat en el moment més inoportú. Fins a arribar-hi, Bigelow ha jugat hàbilment a incomodar-nos mostrant-nos la violència de la revolta negra com a quelcom lleugerament desproporcionat, fins que descobrim que els motius de la reacció són molt més profunds i es basen en la convivència amb la por i la falta de dignitat. La pel·lícula acaba focalitzant l'atenció en tres personatges: el policia racista (el menys interessant per passat de voltes) i dos personatges negres amb molt més suc: el que intenta viure la seva vida al marge del conflicte i el suposadament integrat al sistema. La presa de consciència de tots dos serà dolorosíssima. Això sense oblidar la dignitat inesperada (i mortal) del personatge aparentment més poruc. La pel·lícula, basada en els terribles fets reals que van sacsejar Detroit, conclou amb el que ja sabem: no hi ha justícia possible en un sistema que es blinda a ell mateix. I, en aquest sentit, per molt que se'm podrà dir que estic obsessionat, que exagero i que no són coses comparables, no em puc estar d'assenyalar que el film arranca precisament amb l'escorcoll a una impremta...

Diumenge molt més calmat, en companyia de Woody Allen. Un goig redescobrir “Bales sobre Broadway”. El que més en recordava era com de bé enllaçava la decisió final del gàngster amb el pedant diàleg inicial: què és més important, l'art o la vida d'una persona? Però la pel·lícula ofereix molts altres matisos enriquidors, sobretot al voltant de la diferenciació entre persona i artista. És cert que Allen té una tendència a la caricatura i a la histèria dels personatges (aquella pseudoactriu de dicció impossible, aquella diva que sobreactua fins i tot a la vida real), i que això l'allunya de l'aprovació de molts espectadors, però precisament la gran virtut de films com aquest és la capacitat de dotar la comèdia bufa d'una gran càrrega de profunditat. Una delícia.

Comentaris (3)18-09-2017 23:48:50

Gerard, 19-09-2017 19:49:57

Hola David!
Tinc moltes ganes de veure "Detroit", les pel·lícules de Kathryn Bigelow que vist sempre m'han anat agradant. No vaig poder anar al cine el cap de setmana passat, a veure si per aquest tinc més sort.

davidcuencadavidcuenca blog, 22-09-2017 00:23:56

Nosaltres anirem al cine només en cas que no fem falta a Barcelona...

davidcuencadavidcuenca blog, 22-09-2017 00:43:49

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: