David Cuenca Ros
per en 12 d'Abril 2017
897 Vistes

Fa molt mal despertar-te de cop i adonar-te, amb un cop de puny al fetge, que t'has estat enganyant. Que malgrat introduir una visió crítica amb el joc de l'equip has caigut en la temptació de valorar el resultat per obviar les mancances que estaves detectant. Et menties dient-te que la pèrdua d'identitat es basava en una evolució, però quan el resultat ha aparegut en tota la seva cruesa la veritat se t'ha presentat al davant dolorosament despullada. Tothom pot tenir una mala nit, et dius encara volent-te negar la realitat. Però no. Si t'autosinceres, t'adones que es veia venir: en el patiment de l'eliminatòria contra l'Athletic, en la segona part del Calderón, en el partit sencer del Villamarín, en la incapacitat de conservar un bon resultat sense patiments... No es pot pas dir que no estiguessis avisat.

I, tot i així, no pots evitar pensar que som presoners del resultat. I penses que tot això que ara són símptomes claríssims hauria quedat en no res si el Barça hagués sobreviscut a Torí, fins i tot encara que hagués jugat igual de malament. I aquest és segurament el mal: les derrotes contra l'Inter i el Chelsea en el seu moment et van deixar un pòsit molt amarg perquè per joc mereixíem clarament passar, però també i justament pel mateix motiu et va quedar una sensació interior d'orgull. Ahir, ni una cosa ni l'altra. Només una buidor absoluta i una tristesa infinita.

Perquè el pitjor de tot és que t'adones que la temporada pot quedar molt prima molt aviat, totalment a remolc en la lliga i pendents d'un miracle a la tornada contra els italians que en un noranta-nou per cent de possibilitats no es produirà. I llavors t'espera el desert, amb l'únic oasi d'una final de copa contra l'Alavés molt vàlida per fer de cirereta del pastís, però no per fer de pastís sencer.

Però saps que no abandonaràs l'equip. Que continuaràs seguint-lo, amb l'esperança que encara pugui fer alguna cosa gran o que, si més no, aprofiti aquesta terra de ningú per créixer i fer-se gran al voltant del mig del camp, que és el que no hauria hagut de deixar de fer mai. Perquè entens que d'un equip s'ho ha de ser a les verdes i a les madures, i deixes per als oportunistes de sempre el paper de les rates que abandonen el vaixell al primer naufragi.

PD: Còpia literal, canviant només dues paraules, de l'article sobre el partit de París. Malauradament, hi queda igual de bé...

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Nou article
13 d'Abril 2017