login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Leganés 0 - Barça 3; i cinema: "Brava", "Jupiter's moon" i "Blade runner 2049"

De manera força sorprenent, si més no amb els números a la mà, el Barça continua generant debat. Bàsicament, perquè guanya partits sense parar al mateix ritme que no deixa d'avorrir. El partit de dissabte em va recordar molt el de Girona: els gols van arribar sense haver produït gens de joc, per pura inèrcia, mig de rebot perquè l'equip havia anat arraconant l'adversari gairebé sense voler. És veritat: el joc del Barça es basa ara com ara en la solidesa i l'eficàcia, que és el mateix que dir que no és gaire divertit. Ara bé: seria just recordar que Valverde s'ha vist obligat a improvisar perquè no està gestionant la plantilla que li havien promès, i ho està fent (sotrac de la supercopa al marge) amb molt bona nota. L'altre aspecte que preocupa és la falta de rotacions, exemplificat en el risc que va córrer posant els dos centrals amb amenaça de suspensió (n'hi va haver prou amb una falteta entre tots dos per quedar-se sense Piqué per a València). Valverde viu al dia, i fa ben fet: no té sentit guardar-se res per a Mestalla si resulta que per prendre precaucions et compliques la vida en el duel anterior. Una altra cosa és que preocupi com podem arribar al moment decisiu de la temporada amb els titulars tan carregats de minuts. Podria semblar que l'entrenador no pensa en el futur, però potser és tot el contrari: deixa'm sumar punts ara, que l'hivern és molt llarg i cal tenir el rebost ple. En tot cas, caldrà veure si aquest enfocament no ens invalida per a una competició de puntes decisives com és la Champions. Sigui com sigui, per ara la cosa va molt bé, i segur que el bon joc acabarà arribant. De moment cal continuar així, i sempre amb aquest punt de sana autocrítica i d'humilitat. Perquè ja se sap que, quan s'actua amb prepotència, després més dura pot ser la caiguda.

I aquests dies, molt de cinema. Necessari per a l'equilibri mental en la falsa treva d'aquestes setmanes. Comencem amb “Brava”, una producció catalana que confirma que Laia Marull és una força interpretativa. A la pel·lícula li sobra la tesi “tots els homes són uns porcs”, però guanya en interès justament en allò que molts li critiquen, que és el comportament erràtic de la protagonista. Perquè és aleshores quan transcendeix el feminisme militant i guanya en dimensió humana global, perquè les persones som com el ferro calent, que ens anem forjant la personalitat a còpia de cops. Una pel·lícula molt oportuna de veure ara, que les notícies parlen de casos en què encara sembla que les víctimes de la violència siguin les culpables i hagin de demanar perdó i en què de manera global sembla que s'accepti la lògica del maltractador.

Diumenge gaudim de la guanyadora de Sitges. I aquesta sí que ens convenç força. “Jupiter's moon” és una faula arriscada que utilitza el fantàstic per denunciar la qüestió dels refugiats, i se'n surt prou bé. Narrativament una mica confusa però visualment enlluernadora (amb magistrals plans seqüència fent-se els amos de la funció, essent especialment destacats els plans zenitals i els rodats amb càmera subjectiva), la pel·lícula es mou arran de terra quan tracta la qüestió de la corrupció occidental i de la utilització del terrorisme com a excusa per a la retallada de drets i el rebuig de refugiats, però levita definitivament quan es posa metafòrica: el personatge del metge és una sinècdoque de l'Europa que només utilitza la immigració per als seus interessos, mentre que el refugiat és un símbol que ens explica que la situació d'aquesta gent hauria de servir-nos per mirar cap amunt, recuperar valors i millorar com a societat. El film ens ofereix una redempció en forma de presa de consciència que en la realitat tenim pendent; però sobretot demostra que, per damunt de la corrupció, la hipocresia i l'estat policial, sempre s'eleva amb força la dignitat i l'esperança.

I avui, entre setmana, m'he permès el luxe d'anar a veure per fi “Blade runner 2049”. I també m'ha convençut força. Una altra pel·lícula visualment molt potent, virtuosíssima en el disseny de producció i la posada en escena, i que també té (malgrat algunes petites inconsistències) un bon guió al darrere. Denis Villeneuve era sens dubte la persona adequada per a aquest projecte d'alt risc, després d'haver demostrat amb “La llegada” que li interessa la ciència-ficció per arribar a la transcendència. Trobem aquí el discurs filosòfic i ontològic de l'original corregit i augmentat, i amb una perla inesperada: la relació entre els personatges de Ryan Gosling i Ana de Armas. L'escena de la culminació carnal del desig entre una existència virtual i una de física confirma els ecos de l'extraordinària “Her”, de Spike Jonze, i alhora esdevé metàfora involuntària del que potser sigui el principal defecte de la cinta: la dificultat per dotar d'ànima el preciosisme de les imatges, encarnada per la fusió entre l'holograma i la prostituta replicant. Aquesta trama secundària, en la qual he entrat de manera reticent però que m'ha acabat fascinant, m'ha allunyat una mica de la resta i em fa patir que l'experiència del seu visionat s'acabi convertint en un record borrós. Dit d'una altra manera: Villeneuve ha signat una pel·lícula gairebé impecable, però no tinc clar si destinada a fer història. És clar que, en el seu moment, tampoc hi semblava destinada la seva predecessora.

Comentaris (7)21-11-2017 22:06:37

Gerard, 22-11-2017 18:05:36

Hola David!
Aquest cap de setmana també vaig veure "Brava" i m'agradà prou. Celebro que finalment hagis pogut veure "Blade Runner 2049", te'n descuides i desapareix de la cartellera. El final obert em va deixar amb ganes de més, veig la porta oberta a una seqüela, però em sembla que la pel·lícula a taquilla no ha anat tant bé com esperaven i potser em quedaré amb les ganes...

davidcuencadavidcuenca blog, 22-11-2017 20:03:56

Hola, Gerard
Suposo que, com al meu poble, al teu també van fer "Brava" al Cicle Gaudí. Hi insisteixo: molt oportuna justament ara, sobretot arran del cas de la violació de Pamplona.
Pel que fa a "Blade runner 2049", no hi havia manera de quadrar agendes amb el meu germà i al final hi he anat sol. I ahir em vaig deixar una idea al tinter: a la pel·lícula es tracta constantment la qüestió de la identitat, però també és recurrent la distinció entre allò que és real i allò que no ho és. Afortunadament, crec que encara estem lluny del que ens planteja aquest 2049, però aquestes últimes setmanes frenètiques hem pogut comprovar que les xarxes socials fan molt difícil diferenciar allò que és real dels rumors inventats. D'aquí al fet que costi distingir entre la realitat i records inventats, no més hi ha un pas.

Gerard, 23-11-2017 17:59:47

Hola David,
Sí, la vaig anar a veure a la meva, i disculpa'm la correcció, ciutat (tu també en vius en una!;)). Dissortadament, el cinema està a l'espera de ser rehabilitat i les pel·lícules les fan a l'auditori. Lla "pantalla" sembla que l'hagin treta d'un institut o de la sala de juntes d'una empresa i el so és deficient. Quan vaig anar a veure "Un monstre em ve a veure" les condicions eren les mateixes, així que no tinc cap esperança que la situació millori. Desitjo que tinguéssiu més sort. Mirant-la també vaig pensar en la seva oportunitat.
La ciència-ficció té molt de projectar al futur les pors del present, i en aquest sentit "Blade Runner" ho clava. De totes maneres, sempre va bé distanciar-te del present i estar en el futur, encara que sigui distòpic...

davidcuencadavidcuenca blog, 23-11-2017 22:16:15

D'acord, d'acord! Que patriotes que sou els de SCF amb la vostra ciutat! La meva també ho és, però m'agrada dir-ne poble perquè queda més afectuós... :-)
Per cert, la lògica del maltractador també s'aplica en el cas del 155: "mira què m'has obligat a fer".
Però tens raó, i ja ho havies dit: aquests dies ve de gust ser al futur. Espero que al 2049 ja portem almenys 30 anys de República!

davidcuencadavidcuenca blog, 23-11-2017 22:41:25

Nou article

Kotch Bandar, 23-11-2017 23:41:48

También celebro q pudieras ver Blade Runner 2049, y si t gustó vuelvo a recomendarte la lectura de "Lágrimas en la lluvia" y su segunda parte "El peso del corazón". Las otras pelis dudo q siquiera pasen por la mancha salvo en cines muy indis.
Y el Barsa... bueno, ya lo veré en tu próximo blog. Que últimamente a mí mi fútbol me tiene absorbido

davidcuencadavidcuenca blog, 25-11-2017 04:57:34

Soy un caso, Kotch! Ayer escribí el artículo del Barça, escribí "nou article"... y me olvidé de colgarlo! Ahora ya está. Me ha quedado muy "táctico".
Sigue esforzándote con tu fútbol, que cuando se vaya Iniesta necesitaremos otro manchego de oro! :-)

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: