Valverde s'ha passat la temporada sentint que havia de dosificar els seus jugadors, i sobretot no sobrecarregar-los en una competició menor com la copa, perquè no es repeteixi a la Champions un episodi com el de Roma el curs passat. I ahir, amb l'alineació (i abans-d'ahir, sobretot, amb una convocatòria radical), va actuar en conseqüència. El resultat va ser el bunyol que tots sabem. La pregunta és, per tant, hi ha res a retreure-li?
La resposta, per mi, és que malauradament sí. És una qüestió de plantejament. Com fas les rotacions? Dosificadament o creant un equip B per a la copa? Valverde va apostar decididament per la segona opció, però va resultar del tot contraproduent. No tant pel resultat, que va acabar essent miraculosament salvable, sinó sobretot per la imatge mostrada. I, essencialment, perquè quan col·loques els joves del planter al costat dels jugadors no habituals, els acabes exposant a tots (i especialment als primers). Segurament no quedava més remei que substituir Miranda i Chumi, perquè l'esquerra de la defensa era una autèntica via d'aigua, però la culpa no és tant dels jugadors com de la situació d'indefensió en què els va deixar el seu entrenador. Miranda va cometre un error letal en la sortida de pilota, sí, però què hauria passat si a prop seu hi hagués hagut el constant suport d'Arthur en aquesta tasca? Chumi va quedar retratat, sí, però què hauria passat si al seu costat hagués tingut la protecció de Piqué i no la presència d'un debutant (actuació esperançadora de Murillo) que prou feina tenia a adaptar-se ell?
Per això dic que, donades les circumstàncies favorables en la lliga, potser el més raonable seria apostar per un equip híbrid durant el mes de gener en les dues competicions. És a dir, fer jugar Miranda i Chumi, però no alhora. Combinar, per exemple, Lenglet i Murillo en uns partits i Piqué i Chumi en d'altres. Fer jugar algun dia el pobre Malcom al costat de Messi. Encara s'és a temps de fer aquest plantejament.
Perquè el millor d'ahir, malgrat la derrota, va ser un resultat que ho deixa tot obert. I tot gràcies a una genialitat de Denis, que finalment sembla que marxarà, cansat que es desaprofiti el seu talent. Ell solet va fabricar un penal del no-res, que Coutinho (després de fer un partit lamentable) va transformar malgrat que va fer tot el possible per fallar-lo.
A veure què fa Valverde a la tornada, perquè a mi em faria il·lusió la remuntada. Em sabria greu perdre'm aquelles setmanes glorioses en què es discuteix on s'ha de jugar la final, el Madrid ha de fer obres als lavabos i ens amenacen si xiulem l'himne. Tot això si no hem marxat abans, és clar.