Discutible, l'alineació escollida per Valverde. No tant per les tímides rotacions (la presència de Paulinho per donar descans a Rakitic tenia sentit en un partit en què no es preveia necessitat de control i la verticalitat del brasiler podia ser útil), sinó per la incomprensible absència de Deulofeu, l'únic jugador capaç de donar profunditat (Alba al marge) quan ja s'intuïa l'enfrontament contra una muralla defensiva. L'única explicació lògica pot haver estat la d'evitar d'entrada aquesta combinació Semedo-Deulofeu per la dreta que no acaba de funcionar, però això es podria haver resolt col·locant Roberto de lateral.
El cas és que el de Reus ha actuat de fals extrem dret, però la seva tendència (buscada, d'altra banda) d'actuar més cap endins (calia un 4-4-2 contra un rival així?) tapava les arribades de Paulinho, qui en actuar gairebé en paral·lel de Busquets perdia eficàcia en no estar gens precís en la passada. Malauradament, ha calgut que Roberto es lesionés perquè entrés Deulofeu. I d'acord: no li ha sortit tot el que ha intentat, però ho ha intentat. I ha generat dubtes seriosos en el context d'una segona part altre cop molt fluixa. Menció a part mereix Denis: s'ha anat apagant com tot l'equip, però ha fet una primera part molt completa. Continuo reivindicant-lo com el substitut natural d'Iniesta.
Sigui com sigui, i malgrat l'entrada final de Rakitic per posar una mica d'ordre, avui se'ns ha mullat la pólvora i això ha fet més visibles les nostres mancances. És evident que cal fer molta feina encara, però la base és sòlida i el projecte sembla consistent. I que consti que aquest cop no volia fer cap metàfora, tot i que és evident que avui acabem un mes de bojos, que recordarem tota la vida. El partit està en joc; no l'hem guanyat però, malgrat la duresa de l'adversari i algun desengany, la victòria final continua estant a l'abast.