login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Osasuna 0 - Barça 3; i cinema: "Las bicicletas son para el verano"

Magnífica posada en escena del Barça dissabte al camp de l'Osasuna. Definitivament, tothom sembla haver entès que el retorn a l'estil és el millor camí cap a l'èxit, i dissabte l'equip es va aplicar en aquest sentit. A Luis Enrique, pel que sembla, tot aquest debat sobre l'estil el posa molt nerviós, però l'asturià hauria d'entendre que l'autocrítica, si és constructiva, pot acabar essent molt més productiva i beneficiosa que l'autoengany de viure instal·lat en un món de somni irreal que és producte només de la fortuna en què viuen altres. El temps, n'estic convençut, posarà cadascú al seu lloc. N'hi va haver prou amb el detall tàctic de tornar a situar Busquets entre els centrals en la sortida de la pilota i allargar d'aquesta manera els laterals. Fent-ho així, equip més juntet i tot més ordenat i polit. I tocar i tocar, i jugar de manera posicional. Només queda el dubte de si amb el retorn d'Iniesta n'hi ha prou o si quan reaparegui Neymar tornarem a ser verticals i vertiginosos sense sentit. Sigui com sigui, dissabte el Barça va trobar l'equilibri perfecte en el seu joc: pausat i pacient en la construcció a la recerca d'espais, i mortalment accelerador en els metres finals. Aquest era el perfil propi del Luis Enrique del triplet i així va assaltar el Barça el Bernabéu la temporada passada amb un contundent 0-4. Aquest és el camí. I això que a la primera part semblava que la malastrugança en la lliga ens continuava perseguint, ja que malgrat jugar com els àngels no hi havia manera de perforar la porteria contrària. Què es pot fer quan ho estàs fent tot bé i la pilota no vol entrar? Doncs tenir paciència, creure en el que fas i insistir, insistir i insistir. I, curiosament, a la segona part, en què el Barça va ser molt més intermitent, va ser quan va aconseguir marcar (Suárez va obrir la llauna es veu que en posició dubtosíssima, ja que pel que sembla podria ser que un pèl de la seva cella dreta estigués lleugerament per davant de la pilota en el moment de rebre la passada). Però Luis Enrique ho va explicar molt bé a la sala de premsa: els gols van arribar gràcies a la bona feina de la primera meitat, que va desgastar com una gota malaia les forces dels locals, i a més van ser producte del joc combinatiu (bé, excepte l'enèsima marcianada de Messi en el tercer). A partir del 0-2 l'Osasuna es va estirar a la desesperada, i l'equip va tenir el dilema de sempre: calmar les coses amb la possessió o accelerar i mirar d'aprofitar els espais. Poca importància tenia tot plegat ja. El partit era mort, tot i que encara hi va haver temps perquè Messi (el malfactor que va provocar de manera imperdonable l'educadíssima, com s'ha vist aquest cap de setmana, afició ultra del València en celebrar un gol) tingués un gest d'esportivitat malauradament insòlit en l'elit professional en reconèixer a l'àrbitre que no li havien fet una falta. Però, en fi, que l'alegria no va ser completa perquè al vespre en el partit del líder ens vam quedar amb la mel als llavis. Què es pot fer quan veus que la sort sempre està del costat de l'adversari? Doncs tenir paciència, creure en el que fas i insistir, insistir i insistir. A l'altra banda del pont aeri l'emperador va nu, i la fortuna no hi serà sempre per dir-li com d'elegant és el seu vestit.

Magnífica posada en escena també la realitzada al seu dia pel cineasta Jaime Chávarri de l'obra teatral de Fernando Fernán Gómez “Las bicicletas son para el verano”. Crònica costumista, angoixant i malgrat tot vitalista de la guerra civil espanyola, la pel·lícula mostra el conflicte entre les dues Espanyes irreconciliables amb unes quantes seqüències memorables: el pla seqüència de l'entrada del pare de família a la casa en el moment de l'esclat de la guerra, la quotidianitat amb què parlen els protagonistes quan es dirigeixen al refugi en ple atac aeri, la candorosa (i perniciosa, com ens pot passar ara i aquí) visió utòpica i revolucionària de part dels combatents, el desconcert moral de la societat civil que es troba enmig de la disputa personificada en una àvia que és una persona d'ordre però que celebra emborratxant-se amb anís que gràcies a la victòria temporal del republicanisme a Madrid podrà divorciar-se del seu home, la dona que rep esperançada l'arribada de la pau quan en realitat el que ha arribat és la humiliació, l'humor devastador de la seqüència de les llenties... Tot, presidit sempre per uns diàlegs brillants i enginyosos i una frescor que per a si voldrien moltes pel·lícules d'ara. I la bicicleta, símbol de la supervivència en el clàssic de Vittorio de Sica, esdevé aquí metonímia d'un estiu metafòric que qui sap quan tornarà.

Comentaris (1)13-12-2016 01:07:46

davidcuencadavidcuenca blog, 19-12-2016 23:23:14

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: