A París alguna cosa es va fer bé. L'equip va trenar jugades de combinació vertiginoses, com la del primer gol, va saber atacar i va ser eficaç de cara a porteria. Pràcticament tota la resta, però, va sortir malament. Sobretot perquè els laterals van fer un partit horrible i perquè l'equip es va partir en dos, en deixar-se portar per la verticalitat que proposava el PSG. I Luis Enrique sabia que contra el Rayo, salvant les distàncies, es trobaria un repte similar. Com que el Rayo arrisca amb una defensa avançada perquè vol la possessió de la pilota, el Barça havia de saber triar bé els moments per ser vertical, just per aprofitar els espais però alhora no partir-se en dos. Probablement per això, Xavi va ser titular. I ho haig de reconèixer: Xavi ha tornat. El veig com no el vaig veure en tota la temporada passada. Quan va sortir des de la banqueta, a París el Barça va jugar els seus millors minuts. I a Vallecas, Xavi va donar a l'equip la pausa necessària, la intel·ligència per esperar el moment adequat per fer mal a l'esquena de la defensa rival sense tornar-se bojos. Per això l'equip va tenir la possessió quan va convenir, malgrat la pressió local, i va fulminar el rival quan en va veure l'oportunitat.
Luis Enrique, doncs, va fer coincidir l'alineació que més convenia al partit que s'havia de trobar amb els canvis respecte a tot allò que no li va agradar de París. D'aquesta manera, Munir va entrar en el lloc de Pedro, ja que treballa tant com el canari però és molt més incisiu i molt menys imprecís. I, sobretot, Mathieu va entrar per fer d'Abidal; és a dir, per jugar el rol de lateral amb vocació de central, que aguanta molt més la posició i que selecciona molt més les seves pujades a l'atac. Jo sóc el primer que a París hauria posat exactament el mateix equip que va posar en solfa Luis Enrique, però cal reconèixer que amb la defensa de Vallecas ens hauria anat millor, perquè hi hauríem guanyat en solidesa i en centímetres. Bé, si es vol amb Mascherano per Bartra per guanyar una velocitat molt necessària i, sobretot, amb un sempre disciplinat Adriano en el lloc del cada vegada més esbojarrat Dani Alves, per molt trist que sembli haver-lo de posar en aquesta posició en un equip que disposa de tres laterals drets purs a la plantilla.
En fi, que si de la derrota de París se n'han après coses, benvinguda sigui. L'única cosa que va sobrar dissabte va ser una falta de tensió escandalosa en els últims minuts a totes dues àrees que ens podria haver costat algun disgust. L'equip ha de continuar creixent, sobretot tàcticament, però sense perdre la mentalitat que l'havia fet poderós en aquest principi de temporada.
