El Barça va passar com un llamp per l'estadi de Vallecas. Avui, és clar, s'haurà parlat de la proposta massa agosarada de Paco Jémez i del fet que el rival acabés amb nou jugadors. Tot sigui treure mèrits al Barça. Els de sempre obliden, però, que el Barça ja havia liquidat el partit en dos minuts abans de la primera expulsió. I també que el Barça hi va posar més intensitat fins i tot quan ja golejava folgadament. La bona col·locació i la pressió dels jugadors del Barça van deixar el Rayo sense resposta, perquè si tu iguales l'aposta del rival el talent et fa guanyar amb tota seguretat. I, com que sembla que aquesta vegada el Barça no va perdre l'estadística de la possessió, als llepafils els queda denunciar la blasfèmia de les pilotades llagues de Bravo a la recerca que les despengés Suárez. Però aleshores, quin sentit té gastar-se 80 milions en un paio que a part de fer gols a cabassos (per molt que últimament no estigui encertat) t'ofereix altres recursos com aquest? Ningú s'adona que justament aquest recurs va permetre entrar en joc els interiors (magnífics Rakitic i Iniesta) fins i tot més del que és habitual? I que, per tant, el Barça va tenir el domini absolut de la pilota allà on fa mal? Es miri com es miri, el Barça va fer ahir objectivament un partidàs, sobretot a la primera part, abans que es trenqués tot per l'expulsió (merescuda) d'un jugador del Rayo. Només em queda la recança de la inseguretat que l'equip ha mostrat al final d'algun partit contra els grans, però la velocitat de creuer està activada.
En fi, que la lliga està guanyada. Ja fa temps que ho penso i ho dic ara, per molt que es digui tot allò del blat i del sac. Ara el repte és mantenir la intensitat competitiva que permeti afrontar amb garanties els reptes majúsculs de les altres dues competicions... i, sobretot, no haver-se de jugar res als penals.