Coincidència en les declaracions de Valverde i Eusebio en els dos últims partits que ha disputat el Barça en la copa: als tècnics de l'Athletic i de la Real, el que més greu els sabia era que no havien aconseguit desplegar el seu joc habitual ni generar ocasions. Mèrit del Barça, doncs: Luis Enrique ha decidit que aquest equip tenia marge de creixement des de la defensa. Dit així sona malament, però cal aclarir-ho: de la mateixa manera que si ataques bé defenses millor, també passa a la inversa. I, d'altra banda, el plantejament no és pas (Messi ens en lliuri) el de plantar l'autobús, sinó el de pressionar ben amunt per impedir que el rival pugui crear i agafar-lo com més desprevingut millor (i això és guardiolisme en estat pur). Dit d'una altra manera: es tracta de millorar l'actitud i els conceptes defensius per atacar millor. Per tant, essències intactes: jugar bé és igual a tenir predilecció per atacar i ser protagonista, i el Barça això no ho traeix.
Posem com a exemple la bona primera part de l'equip a Anoeta: escaldat pel bany que va rebre en el partit de lliga, el Barça decideix apostar majoritàriament per la pilotada llarga davant la pressió avançada de la Real. Com sempre, els dogmàtics parlaran de blasfèmia, però fixem-nos-hi bé. Una pilotada llarga sempre implica dues opcions: la primera és que Suárez la baixi i l'equip comenci a crear en zona perillosa per al rival i no per a ell mateix. La segona (més probable) és que la pilota la recuperi el rival, però en aquest cas no passa res: l'adversari haurà hagut d'endarrerir línies si no vol quedar massa partit, i automàticament qui activarà la pressió avançada serà el Barça. És a dir, pagues el rival amb la mateixa moneda: en el partit de lliga la Real va aprofitar que el Barça s'entossudia a iniciar el joc en curt per robar un cop i un altre la pilota en zona perillosa i activar el seu joc de possessió i posicional a partir d'aquí. Amb la nova estratègia, el Barça va aconseguir que tot això es produís en sentit invers.
Llàstima que la cosa es va empantanegar de mala manera a la segona part. La culpa, d'un arbitratge molt deficient que va aconseguir desesperar amb raó tots dos equips. Sigui com sigui, em va desagradar veure els jugadors blaugrana entrant al fang de la queixa i la picabaralla. Entenc que a vegades cal una paciència de sant que no sempre està disponible, però prefereixo que el meu equip parli exclusivament amb la pilota i que no adquireixi estils d'altres latituds. I, parlant d'altres latituds, com s'han capgirat de cop i volta les dinàmiques! És lleig (i perillós per si m'ho he d'acabar empassant) que ho digui jo, però feia setmanes que aquest blog ho pronosticava.