Un que va parar el que va poder, però que va quedar una mica retratat en dos dels gols. Un que intentava córrer per la dreta sense sentit, com un pollastre sense cap. Un que va protagonitzar com a única acció defensiva destacable la comissió d'un penal letal. Un que des que es deixa estimar per altres equips ha entrat en fase d'hivernació. Un que es va quedar fent l'estaquirot en la jugada del primer gol, i també en la del gol italià a Barcelona. Un que es va veure desbordat, però que va tenir la dignitat de jugar infiltrat per intentar ajudar. Un que també les va veure quadrades, però que acumula minuts i minuts sense descans. Un que va fer un partit horrorós, per molt que quan el van canviar es fes l'ofès. Un que va jugar per reforçar el mig del camp, quan el partit el que demanava a crits era el desequilibri d'un tercer davanter que aprofités els espais quan n'hi havia. Un que no va rascar bola, però que almenys hi va posar coratge i orgull. Un que no va ser totpoderós quan més calia. Tres que van entrar quan tot el mal ja estava fet. I, al capdavant, un que ahir semblava que s'hagués tret el títol d'entrenador a la universitat Rey Juan Carlos.
Aquests són els personatges que ahir van trencar-nos el cor. I fa mal, molt de mal. Perquè els últims anys hem perdut eliminatòries igualades o que es veien perdudes, però no eliminatòries que es veien guanyades. Perquè ens hem passat anys queixant-nos de la sort en els sortejos, i quan per fi ens toca la ventafocs fem el ridícul. Perquè és decebedor, frustrant i fa molta recança tenir el millor jugador de la història i caure tres anys seguits a quarts de final. I, sobretot, perquè davant la poca dignitat institucional i la pobresa del joc, quan els resultats falten ens adonem amb tota la cruesa que el rei va despullat (és una frase feta, una figura retòrica; sisplau, no m'imputeu delicte d'odi).
I tot això ho has de viure el dia que ens tracten de terroristes, quan fa poc més de mig any que vam ser víctimes de la barbàrie i ens han processat l'heroi d'aquells dies. I ho has d'escriure el dia que un ministre t'ha dit que el llaç que portes és ofensiu (que alliberin els presos i s'han acabat les ofenses). Sort que, almenys en aquesta competició, les victòries europees sí que van arribant.