Com diria el tòpic, ahir Doctor Jekyll i Mr. Hyde blaugrana a Mestalla. Molt bona primera part i descontrol a la segona. El pla de Valverde va sortir bé mentre va aguantar el físic. Després, ja va ser el torn de l'èpica.
Per segon partit consecutiu, cert desconcert en veure l'alineació (aquest cop vista un minut abans de començar el partit, sense temps de pair-la). Una altra vegada Paulinho? S'imposa definitivament el 4-4-2 sense matisos? No és el que m'esperava; estava pràcticament segur que jugaria Alcácer. Veient, però, el nivell de joc ofert a la primera part, no goso dir que la decisió no fos encertada. Amb aquest rol d'esperit lliure de Paulinho, el brasiler sempre apareix on fa més falta, ja sigui a l'hora de crear o de recuperar. L'equip nota positivament aquesta superioritat numèrica al mig del camp, i quan Messi s'afegeix a la zona la cosa ja és un festival. Amb aquest exèrcit d'efectius a la zona ampla, el Barça va tenir durant tota la primera part el control absolut del joc i el domini total de la situació: dinàmic en la creació i rapidíssim en la recuperació gràcies a una pressió alta molt ben coordinada, l'equip no va deixar respirar el València, que ni la va ensumar.
Però, és clar, quan acumules tanta gent a la zona de creació, hi ha un problema que cau pel seu propi pes si no és que ets el Barça de Guardiola contra el Santos: et faltarà rematada. D'entrada no em sembla dramàtic: sempre he defensat que és millor generar poques ocasions però ben treballades que no pas dotzenes d'accelerades. Però és que l'exigència al porter va ser mínima, massa escassa. Tot i així, la primera part em va agradar molt. El Barça per fi es va assemblar a la idea que en tenim, a allò que ens agrada, i amb una mica més de treball aquest desequilibri final es pot anar obtenint.
El problema va ser que, fos per una cosa o per una altra, la superioritat del Barça en aquesta primera part no es va traduir en el marcador, i malauradament la segona es va assemblar massa a un desgavell. Certament, el València va sortir més valent, més convençut i més amunt; i el Barça va notar l'esforç físic i va ser més ineficaç en els dos aspectes clau: la sortida neta de pilota i la pressió alta. Tot plegat va fer que el València li anés guanyant terreny i que al final passés l'inevitable. A partir d'aquí va tocar nedar contracorrent, amb més cor que joc. Genialitat de Messi, barraca d'Alba i puntet cap a casa. Bon o mal resultat? Sovint es diu que això depèn de com ha anat el partit, però és que ahir hi va haver tants micropartits diferents que fa de mal dir.
