David Cuenca Ros
per en 4 Març 2015
987 Vistes

Escric això mentre dos equips s'estan jugant entre ells qui disputa la final de copa contra nosaltres. Sí, contra nosaltres. M'encanta poder escriure aquesta frase, sobretot perquè el Barça no ha fet avui un bon partit. Ha tingut l'encert de marcar aviat i estalviar-se patiments importants, però durant massa minuts s'ha mogut en la indefinició, i s'ha mostrat incapaç de tenir el partit controlat. O més ben dit: ha estat incapaç de ser-ne el protagonista, que és la meva exigència de sempre. Al final, la qualitat dels davanters s'ha imposat i el Vila-real mai ha tingut possibilitats reals, però la sensació és que cal jugar millor per aspirar als grans títols.

Però avui no toca pensar en res d'això. Ara mateix toca gaudir del moment. Ens acabem de classificar per a una final, i això mai és fàcil. Ara toca seure còmodament al sofà i mirar la segona part de la segona semifinal, amb tota la tranquil·litat del món, per saber qui serà el nostre rival. Ens trobem en un moment en totes les competicions en què tenim dret a somiar. O sigui que a mirar una estona la tele i a dormir contents. En el futbol, com en la vida, de què serveix l'autoexigència màxima si no ens permetem mai d'assaborir-ne els fruits?

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
anar per feina...
4 Març 2015
David Cuenca Ros
De moment, tot va bé!
6 Març 2015
David Cuenca Ros
Nou article
9 Març 2015