De l'entrepà de sorra d'abans-d'ahir, poques conclusions se'n poden treure, però sí alguna reflexió interessant. En primer lloc hem de ser justos: si el partit va ser dolent no va ser perquè el juguessin els suplents, sinó perquè l'alineació era tan forçada que molta gent jugava fora de lloc (em vaig passar el partit intentant entendre de què jugava Adriano, però l'única certesa que en vaig treure és que va jugar molt malament). Tot i així, s'esperava que jugadors com Munir i Sandro fessin un pas endavant, però no hi ha manera que treguin el talent que se'ls suposa. Bartra sí que està aprofitant bé els minuts, i pel que fa als jugadors del B hi va haver de tot: Kaptoum i Aitor van ser descarats (com ha de ser), i Gumbau i Samper van millorar curiosament quan van intercanviar-se les seves teòriques posicions originals. Per físic i per talent de cadascun, sembla més lògic efectivament que el primer faci de pivot i el segon d'interior.
Després de tot, hi ha un aspecte que em fa ser moderadament optimista. Al partit no hi va passar res, és cert, però això té un aspecte positiu. Perquè el joc de l'equip va tornar a apostar per la tranquil·litat, per la possessió, pel toc. Va ser tot massa previsible, és cert. Però en un partit en què el factor de les baixes podia considerar-se relatiu, va semblar quedar clar que quan el Barça no juga així és per emergència i no per convicció. Bon senyal. Això sí: caldrà fer-s'hi una mica més a la tornada.