login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

El futur del català

Últimament hi està havent molta controvèrsia amb la qüestió de si el castellà ha de ser o no oficial en la futura Catalunya independent. En relació a això, ahir vaig topar a TV3 amb un debat interessantíssim (tot i que potser no del tot aprofundit) sobre el futur de la nostra llengua. I, contràriament al que acostuma a passar amb els debats, aquesta vegada sí que em va servir per acabar de fer-me les meves conclusions al respecte.

Després d'ahir, ho veig clar: al meu entendre, el català i el castellà han de compartir oficialitat en la futura república independent. Algú pot objectar que de moment la cooficialitat ha deixat el català en una situació ben galdosa. Però es perd de vista que de moment la cooficialitat l'ha gestionat Espanya, i que un cop obtinguda la independència la gestionarem nosaltres. En aquest sentit, d'entrada la raó per la qual és aconsellable mantenir l'oficialitat del castellà a Catalunya és ben clara: no podem començar un projecte nou retallant drets a la ciutadania. Catalunya ha de néixer com un projecte engrescador, il·lusionant, i la bel·ligerància cap a una llengua no sembla la manera més intel·ligent de començar. Ara bé, cal deixar clara una qüestió sense complexos: cal no retallar drets, però ha arribat l'hora d'exigir deures. En una Catalunya independent, estarem en situació d'aconseguir que l'oficialitat del català no sigui de fireta sinó efectiva. Tothom que visqui i treballi a Catalunya haurà de tenir l'obligació a la llarga de conèixer el nostre idioma. I això no és ser radical, ni extremista. És ser normal. És actuar com qualsevol país del món. És posar fi a la trampa dels falsos defensors del bilingüisme, que el defensen per practicar el seu monolingüisme castellà militant. Tothom ha de poder expressar-se en castellà quan i on ho desitgi, però ha de garantir que es pugui viure plenament en català en tots els àmbits. S'ha acabat tenir un estat que actuï en contra d'una de les llengües pròpies del seu territori. S'ha acabat haver d'aguantar que et diguin que no t'entenen quan t'expresses en la llengua pròpia de casa teva a casa teva.

Dit això, i deixant ben clar que el castellà s'ha de continuar estudiant a l'escola com a llengua cooficial del nou país i com a enriquiment personal de l'alumnat, hi ha una qüestió que ahir va passar de puntetes i que és fonamental: la independència de Catalunya i l'enfortiment de l'oficialitat de la seva llengua pròpia no garanteixen la supervivència del català. És imprescindible evitar el mecanisme més habitual en casos de bilingüisme: la deformació gradual de la llengua més feble en favor de la més potent. El risc és que el català que es parla al carrer continuï assimilant les fórmules sintàctiques del castellà al ritme vertiginós amb què ho fa ara, fins que la nostra llengua esdevingui un dialecte grotesc de l'espanyola. Caldrà, per tant, potenciar l'ús del català als mitjans de masses i augmentar-ne la difusió; però sobretot caldrà garantir que el model lingüístic transmès sigui adequat. Si en els partits de futbol, per exemple, es continua maltractant la genuïnitat del català com es fa ara, a la nostra llengua li queden quatre dies. Aquest és l'autèntic risc.

Comentaris (3)14-05-2016 04:32:02

davidcuencadavidcuenca blog, 14-05-2016 23:20:25

Nou article

(Anònim), 14-05-2016 23:24:09

Completament d'acord. Una petita objecció: si alguna persona cap-quadrada i aliena a les teves opinions veiés l'última frase del segon paràgraf, t'ho retreuria.

davidcuencadavidcuenca blog, 14-05-2016 23:54:25

Anònim, no sé si cal matisar aquesta frase havent exposat tot el que he exposat, però fem-ho. Si algú acaba d'arribar al meu país, evidentment, li posaré totes les facilitats perquè pugui comunicar-se amb mi, perquè la comunicació entre les persones és el primer. Però jo em refereixo a les persones que et diuen amb tot el menyspreu "no te entiendo", o "háblame en cristiano" (com em vaig trobar no fa tant en un bar de Girona). Cap ciutadà de cap país del món amb un mínim d'autoestima acceptaria això. Parlo també d'haver de parlar en un judici a casa teva en una llengua que no és la teva llengua materna ni la pròpia del territori on vius. Parlo de totes les agressions que justament aquells que es fan les víctimes perpetren contra la nostra llengua dia rere dia. Parlo de la humiliació històrica i sistemàtica a què han estat sotmesos els catalans i que provoca que ni ells mateixos considerin vàlida la seva llengua per adreçar-se als nouvinguts quan aquests mateixos els ho estan demanant. Aclarit això, et puc demanar amb tot l'afecte què és exactament el que se'm pot retreure?
(Per si va per aquí: ideologia política al marge, la llengua pròpia de Catalunya per evolució natural del llatí és el català i no pas cap altra)

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: