Hi ha moments que em preocupen les utopies. La que molta gent com jo fa temps que persegueix i la que està de moda ara i sembla voler-s'ho endur tot per endavant. Pateixo per haver tingut una cosa tan a tocar i que ara sembli esmunyir-se per absurdes divisions entre aquells que la desitgem. Tinc la sensació que estem cometent (a escala menys dramàtica, és clar) el mateix error que el bàndol contrari a l'aixecament militar en la guerra civil, i que tan bé va reproduir la pel·lícula "Tierra y libertad", de Ken Loach. És a dir, que correm el risc de perdre en gran part perquè ens devorem entre nosaltres. Perquè no tenim clares les prioritats. Tant de bo m'equivoqui i s'imposi la il·lusió que, malgrat tot, encara no he abandonat.
Altres vegades els conflictes són dins del meu cap. Hi ha dies que em sento bé i d'altres que no em suporto. Però, és clar, he de conviure amb mi mateix m'agradi o no m'agradi. I, de fet, encara que sovint m'agradaria perdre'm de vista una estona, la veritat és que em caic bé. Perquè sé que sóc una bona persona.
Però a vegades no m'agrada com actuo, com reacciono, com m'afecten algunes coses. M'adono que hi ha gent que treu el pitjor de mi, i que això em passa quan sento que és molt difícil exercir la bondat quan estàs envoltat de rapinyaires. Llavors m'agradaria no tenir aquestes pujades i baixades, ser més estoic, més estable emocionalment.
Però avui he anat a sentir les teves cançons en directe. I he sentit que podia llegir-me dins la lletra de la preciosa cançó "Com el mar", que encara no coneixia perquè és del teu nou disc. I m'he adonat que és bo ser inestable, perquè significa estar viu. Que no vull caure en el parany d'aquesta tendència actual a veure la impulsivitat com a quelcom negatiu. Que és bo sentir, encara que a vegades et faci mal. Que encara que a vegades estigui ple de ràbia, la calma tornarà. Que la vida mareja, que navegar costa, però el plor no enfonsa el vaixell.
A vegades tens una visió del món una mica naïf, però m'agrada perquè la teva candidesa és la meva, la que ja m'ha jugat més d'una mala passada però que en realitat no vull canviar. Cansat de pessimistes rondinaires i de persones que semblen haver nascut per fer la vida dels altres més amarga, després d'escoltar-te torno a notar-me preparat per sentir. Tant de bo d'aquí a vint hores mal comptades sigui una alegria immensa, d'aquelles que molts arrogants miren amb menyspreu mentre es perden el gust de les petites grans passions que fan suportable el camí.