David Cuenca Ros
per en 18 Juliol 2018
380 Vistes

Un policia agredeix un fotoperiodista i encara es fa la víctima.

Els carcellers es manifesten cridant “llibertat”.

Els carcellers ens acusen d'apartheid, i els qui imposen la seva voluntat a cops de porra ens anomenen nazis i feixistes.

S'arxiven desenes de denúncies contra la violència policial de l'1 d'Octubre, com si les imatges poguessin mentir.

Ens insulten, ens humilien, ens reprimeixen i ens agredeixen. I qui ho fa proclama als quatre vents que a Catalunya hi ha fractura social i conflicte civil.

Gent encaputxada destrueix llaços grocs a pobles que no són el seu, i ens acusen d'apropiar-nos de l'espai públic.

Una noia no pot sortir del seu poble per haver organitzat un tall de carretera, mentre La Manada campa lliure i al seu aire.


Avui, que fa disset anys que ens vas deixar (justament en una efemèride terrible), em pregunto: oncle Àngel, què en diries tu, de tot plegat? Intento pensar de manera objectiva, clarivident, sense dogmes. Però no puc. En moments així, em faries falta. I et trobo a faltar.


‘Tots nosaltres, sense excepció, vam ser sentenciats i condemnats per activitats polítiques en les quals ens vam aventurar com a part integral de la nostra lluita per aconseguir per a la nostra gent el dret de l’autodeterminació, reconegut en tot el món civilitzat com a dret de naixença inalienable de tots els éssers humans. Aquestes activitats estaven inspirades pel desig de resistir (...) les lleis injustes que violen el principi dels drets humans.’ (Nelson Mandela, en el centenari del seu naixement. Perquè a vegades els 18 de juliol també poden passar coses bones.)

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Jo crec que l'Àngel tindria una mirada crítica i lúcida, però en cap cas cínica, a diferència dels intel·lectuals que ara suposadament ens guien.
19 Juliol 2018
David Cuenca Ros
Nou article
19 Juliol 2018
David Cuenca Ros
Sempre
23 Juliol 2018