Deixo per demà (avui ja, vista l'hora) l'anàlisi del partidàs que va jugar el Barça ahir. Perquè avui s'ha confirmat la ignomínia dels encausaments als presos polítics i no em surt de dins escriure sobre coses normals, perquè res ho serà fins que tots els represaliats puguin tornar a viure en pau a casa seva.
Per tant, parlaré d'unes declaracions lamentables de García-Margallo a Catalunya Ràdio. Diu l'exministre que ell creu que sí que hi ha delicte de rebel·lió, i ho argumenta així: segons ell, la proclamació unilateral d'independència implica de manera inherent rebel·lió perquè implica necessàriament violència, ja que l'estat mai es retirarà pacíficament de Catalunya.
1) Margallo passa per alt que precisament els líders independentistes, encertadament o no, no van fer efectiva la proclamació de la independència justament per l'amenaça de violència que hi havia per part dels estaments espanyols. Per tant, aquests líders independentistes en cap cas han pogut cometre rebel·lió.
2) Un cop més, l'estat (com va fer l'1-O) atribueix als altres la culpa de la violència que només ell està disposat a exercir. Com el marit que diu a la dona que és que l'obliga a pegar-li. Res d'estranyar en un estat on els jutges culpen les víctimes de violació de provocar. La lògica del maltractador.
Però estem a punt. I tant que es retirarà l'estat, de Catalunya. I ho farem sense violència. Que la hi posi ell, si vol, com ha fet sempre. Nosaltres només hi posarem la dignitat. I s'acabarà retirant, i tant que sí. Per vergonya, si és que li'n queda.