login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Lectura: "Cada color d'un riu"; i cinema: "Sólo el cielo lo sabe"

No és possible banyar-se dues vegades en el mateix riu. La frase pertany a Heràclit i, malgrat que només n'hi ha una referència de passada, és evident que es troba en el sentit del títol d'aquesta magnífica novel·la de Manel de la Rosa, "Cada color d'un riu" (juntament amb la condició de pintor del protagonista). Hi ha un diàleg preciós molt al començament, en què es reflexiona sobre això. Canviem permanentment, tot i que de manera imperceptible dia a dia (el protagonista ho expressa molt millor, però no penso reproduir la cita perquè el que caldria és que tothom anés corrent a comprar-se el llibre). Això fa que quan mirem enrere en els nostres records ens sentim estranys, com si fossin d'una altra vida. Això fa també que tingui sentit rellegir un llibre o remirar una pel·lícula, perquè hem canviat cada cop que ho fem i el seu efecte sobre nosaltres és un altre. El cas és que el protagonista de la novel·la es debat entre dues dones, i una l'ancora al passat i l'altra l'impulsa al futur. És una dicotomia, entre una dona fantasmal i una altra de vitalista, que em recorda el Haruki Murakami de "Tòquio Blues", cosa que no és d'estranyar perquè l'obra de l'escriptor japonès beu d'algunes de les influències de la qual també s'afirma que ho fa De la Rosa, com ara Francis Scott Fitzgerald (tot i que el món de "Tòquio Blues" em sembla més proper al Salinger d'"El vigilant en el camp de sègol"). Sigui com sigui, es tracta d'una obra molt ben escrita, profunda, commovedora, addictiva, amb una galeria de personatges extraordinaris. Una novel·la que dignifica la literatura catalana d'ara mateix, que l'allibera de certs productes prefabricats que l'estanquen. Una alenada d'aire fresc que ens aconsella mirar endavant sense ira (com dirien els Oasis) i que ens recorda, com ho expressaria Joaquín Sabina, que és millor no intentar tornar al lloc on has estat feliç. Perquè no és possible banyar-se dues vegades al mateix riu, ja que l'aigua de la vida canvia constantment. I, amb ella, nosaltres.

I acomiado les vacances revisitant un clàssic, "Sólo el cielo lo sabe". És sabut el reconeixible món de Douglas Sirk, que tan bé va saber recuperar Todd Haynes a "Lejos del cielo": una paleta de colors impecable i un estil melodramàtic de traç una mica gruixut en alguns personatges però subtil i agut en la protagonista. La història és senzilla, perquè és una pel·lícula de tesi, que pretén denunciar la hipocresia de la classe acomodada americana, i Sirk en fa prou que veiem com la protagonista se submergeix fascinada en un món de llibertat que desconeixia, reclosa com estava dins la seva gàbia d'or. Impecablement filmada (magnífic el pla de l'arribada del televisor a la llar), avui en dia és inevitable veure-la amb un somriure de certa condescendència davant del que sembla un melodrama carrincló. L'autèntic drama, però, és que aquesta hipocresia que es permet jutjar la vida dels altres continua existint. Per això la pel·lícula continua funcionant malgrat tot: perquè ens recorda la importància de prendre les nostres pròpies decisions prescindint de l'entorn.

Comentaris (7)07-01-2015 22:28:30

davidcuencadavidcuenca blog, 10-01-2015 02:08:47

Ahir, explicant el modernisme als alumnes, em vaig adonar que aquesta pel·lícula podria funcionar com a exemple: la lluita de l'individu amb l'entorn. Nou article!

Neus, 10-01-2015 08:38:18

Un llibre que no et deixa indiferent. Va ser una gran elecció de Sant Jordi. Recomano a tothom que quan vagi a comprar un llibre, no es quedi amb els més mediàtics o coneguts. Hi ha perles més amagades que no tenen desperdici.

davidcuencadavidcuenca blog, 13-01-2015 00:06:33

Em sembla un comentari molt encertat, Neus. No és qu eels llibres més coneguts no puguin ser bons, però molta gent hi va tan predestinada que es perd el plaer de remenar i descobrir joies com aquesta.

Arnau, 10-02-2015 00:24:42

Del tot d'acord: una novel·la magnífica, d'aquella que els personatges t'acompanyen uns dies després d'haver-la acabada, i que té la virtut, tan rara de trobar, de ser profunda i alhora de ser fàcil de llegir. Gràcies per donar-me-la a conèixer!

davidcuencadavidcuenca blog, 11-02-2015 00:59:55

Ostres, Arnau! No sé qui ets, però si de debò aquest blog t'ha servit per descobrir aquesta novel·la i la jugada t'ha sortit bé, no saps com em fa de feliç! Espero tornar-te a veure per aquí ben aviat!

Arnau, 11-02-2015 18:07:18

Doncs mira, Edicions del Periscopi va fer al Twitter una piulada de la teva crítica, i el mateix dia vaig anar a comprar la novel·la i me la vaig llegir sencera en una nit (sóc dels que els costa dormir), sense poder parar. Quina llàstima, aquestes joies amagades! Hauríem de trobar una estratègia perquè no es quedessin en l'oblit. Però bé, blogs com aquests ja ho són ;-)

davidcuencadavidcuenca blog, 12-02-2015 02:03:13

Bé, Arnau. Tres cosetes:
1) M'agrada pensar que més aviat faig comentaris i no pas crítiques. Ho trobaria massa pretensiós. Encara que sigui professor de català, no em considero prou expert per jutjar les obres com un crític. Simplement, m'agrada llegir, mirar pel·lícules i patir amb el Barça, i m'agrada comentar el que tot plegat em fa sentir.
2) Jo també vaig estar gairebé una nit sencera llegint-la (sort que eren vacances!) És que és addictiva!
3) Aquest blog és molt modest i té poca repercussió, però m'admira que serveixi a les editorials per fer promoció. En tot cas, espero que ara que l'has descobert te'l miris i hi comentis sovint. Reconec que del que menys parlo és de llibres, però és que ara mateix el meu ritme de lectura és baixíssim per falta de temps. M'agrada molt llegir a les nits, però vaig molt cansat i aguanto poc...

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: