Vet aquí una de les lectures que tenia pendents des de, ni més ni menys, la universitat. I vet aquí un exemple de literatura en majúscules. Mitjançant la sempre complicada tècnica del monòleg interior, aquí molt reeixida, Miguel Delibes aconsegueix construir una crònica contundent sobre la incomunicació i la incomprensió. La incomunicació i la incomprensió entre dues persones que són també la incomunicació i la incomprensió entre les dues Espanyes irreconciliables, que esclaten de valent a l'última pàgina del llibre.
"Cinco horas con Mario" és la història de dues solituds: la de la vídua i la del mort. És fascinant com Delibes aconsegueix construir d'una manera tan brillant un personatge com Mario per mitjà dels irritants i desordenats pensaments de la vídua durant la vetlla del seu cadàver. La novel·la, doncs, és d'una gran profunditat psicològica: els pensaments repetitius i obsessius de la vídua ens permeten fer-nos una composició impecable d'aquest personatge femení que amaga un munt de frustracions, remordiments i penediments darrere la seva façana de seguretat i simplicitat; però alhora també ens van oferint una completa imatge de l'autèntic protagonista, un Mario tràgicament perdut en les seves contradiccions internes.
Certament, el conservadorisme franquista de la vídua resulta irritant. Les seves paraules en bucle se't claven al cervell com martells, i provoquen la mateixa urticària que les del periodista (?) Carlos Cuesta a 13TV. Però el seu mur de certeses (no exemptes de cert sentit comú reivindicable, per molt que costi d'admetre) es va desintegrant progressivament, fins arribar a una confessió final desesperada. I, certament, Mario és digne de compassió, per haver-se casat amb una dona semblant (és molt hàbil fer-nos assolir aquesta sensació quan el punt de vista que tenim és el d'ella) i per les seves contradiccions internes sobre la bondat; però no és menys cert que és a tots dos a qui caldria retreure el nul esforç d'intentar comprendre les necessitats de l'altre. Ha mort un home bo o un egoista? És possible reconciliar els valors morals amb els ètics? Preguntes incòmodes per a una obra profunda i commovedora.