login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Lectura: "Cinco horas con Mario"

Vet aquí una de les lectures que tenia pendents des de, ni més ni menys, la universitat. I vet aquí un exemple de literatura en majúscules. Mitjançant la sempre complicada tècnica del monòleg interior, aquí molt reeixida, Miguel Delibes aconsegueix construir una crònica contundent sobre la incomunicació i la incomprensió. La incomunicació i la incomprensió entre dues persones que són també la incomunicació i la incomprensió entre les dues Espanyes irreconciliables, que esclaten de valent a l'última pàgina del llibre.

"Cinco horas con Mario" és la història de dues solituds: la de la vídua i la del mort. És fascinant com Delibes aconsegueix construir d'una manera tan brillant un personatge com Mario per mitjà dels irritants i desordenats pensaments de la vídua durant la vetlla del seu cadàver. La novel·la, doncs, és d'una gran profunditat psicològica: els pensaments repetitius i obsessius de la vídua ens permeten fer-nos una composició impecable d'aquest personatge femení que amaga un munt de frustracions, remordiments i penediments darrere la seva façana de seguretat i simplicitat; però alhora també ens van oferint una completa imatge de l'autèntic protagonista, un Mario tràgicament perdut en les seves contradiccions internes.

Certament, el conservadorisme franquista de la vídua resulta irritant. Les seves paraules en bucle se't claven al cervell com martells, i provoquen la mateixa urticària que les del periodista (?) Carlos Cuesta a 13TV. Però el seu mur de certeses (no exemptes de cert sentit comú reivindicable, per molt que costi d'admetre) es va desintegrant progressivament, fins arribar a una confessió final desesperada. I, certament, Mario és digne de compassió, per haver-se casat amb una dona semblant (és molt hàbil fer-nos assolir aquesta sensació quan el punt de vista que tenim és el d'ella) i per les seves contradiccions internes sobre la bondat; però no és menys cert que és a tots dos a qui caldria retreure el nul esforç d'intentar comprendre les necessitats de l'altre. Ha mort un home bo o un egoista? És possible reconciliar els valors morals amb els ètics? Preguntes incòmodes per a una obra profunda i commovedora.

Comentaris (9)02-09-2015 10:42:17

Gerard, 02-09-2015 19:26:24

David, les editorials i les productores-exhibidores t'haurien de contractar per protagonitzar campanyes de foment de la lectura i del cinema.
També és una lectura que tinc pendent, en el meu cas des de COU, i després de llegir la teva entrada m'han vingut ganes de deixar-ho tot i llegir "Cinco hores con Mario", que no sé si per atzar o per senyal divina, és un llibre que tinc a la vista. De totes maneres, intentaré ser fort, aguantar, i continuar amb el meu pla de lectura. Per cert, en algun moment de la novel·la es diu el cognom del tal Mariano?

davidcuencadavidcuenca blog, 03-09-2015 11:56:17

Haha! Gerard! Mira, de fet t'explicaré una cosa: fa un temps algú em va escriure dient-me que gràcies a mi havia descobert un llibre, "Cada color d'un riu", i que li havia agradat molt. Jo li vaig preguntar com havia trobat el meu blog, i em va explicar que l'editorial del llibre, Periscopi, n'havia posat l'enllaç en un twit! Em van venir ganes de demanar-los un tant per cent de les vendes, però de fet ja em va fer prou content que algú descobrís un bon llibre gràcies al meu comentari...
I encara tinc una anècdota millor. Un dia simplement vaig escriure que m'havia comprat "L'escombra del sistema", també publicat per Periscopi, i més endavant vaig descobrir que l'editorial havia publicat un text que deia: "El blog Petites Grans Passions" recomana "L'escombra del sistema". Aquí sí que vaig flipar, perquè:
1) Ni que el meu blog tingués cap autoritat! 2) Encara és l'hora d'ara que me l'he de llegir: no el vaig recomanar, només vaig dir que me l'havia comprat!
Jo de tu seria fort i mantindria el teu pla de lectura (em pensava que jo era l'única persona al món que en tenia un), que ja saps que jo tinc tendència a sobrevalorar les coses. I el cognom del tal Mario (que no Mariano) apareix a la primera pàgina, que és la seva esquela: un recurs molt hàbil perquè hi cita tots els familiars i així sempre sabem de qui parla la dona; una mena de dramatis personae, vaja.

Gerard, 03-09-2015 20:22:14

David, no t'imaginis un gran pla de lectura coherent! Diguem que és el pla d'un aficionat a la literatura excessivament eclèctic. Em deixo guiar per l'humor, les necessitats i el context del moment, i massa sovint queda alterat per alguna circumstància de darrere hora.
I ja que hi som, et recomano, per un costat, "L'escombra del sistema", i per l'altre costat que et mantinguis fidel al teu pla de lectura!

davidcuencadavidcuenca blog, 04-09-2015 20:54:59

Doncs veig que funcionem d'una manera semblant... I si vull ser mínimament fidel al pla en qüestió, a "L'escombra del sistema" encara li queda... :-(
Tornant a "Cinco horas con Mario", se m'ha acudit també que hi ha una dicotomia clara: en Mario viu "cap endins" i la seva dona, "cap enfora"...
Tinc un dilema existencial per demà al cinema: "Les combattants" o "Mientras seamos jóvenes"? Suposo que m'inclinaré per la primera (la pobra Neus accepta resignadament el meu criteri). Quan n'escrigui el comentari (que potser trigaré una mica més de l'habitual, perquè aniré una mica liat), ho descobriràs...

Gerard, 05-09-2015 10:54:49

Quina intriga! No et vull condicionar però pensa que si aneu a veure "Les combattants" podré escriure un comentari! ;)
Aquest cap de setmana, entre que la Vuelta arriba a la muntanya i que cap pel·lícula m'acaba de fer excessivament tilin, segurament faré campana. "Frances Ha" em va agrada però potser n'esperava una mica més.

davidcuencadavidcuenca blog, 08-09-2015 21:55:29

Hola, Gerard!
Suposo que fas referència a "Frances Ha" perquè si no m'equivoco és la peli anterior del director de "Mientras seamos jóvenes"... Sigui com sigui, però, vaig anar a veure "Les combattants"! Ara n'escric l'article, i espero el teu comentari perquè no estic segur d'haver-ne captat bé el sentit...

davidcuencadavidcuenca blog, 08-09-2015 21:55:36

Nou article, doncs.

Gerard, 14-09-2015 19:18:11

Ei, acabo de llegir "En la orilla" de Rafael Chirbes i m'ha fet pensar amb "Cinco hores con Mario" (que encara no he llegit): L'estructura de monòleg interior, el retrat implacable de l'Espanya del moment, la llosa que significà el franquisme i les conseqüències de les quals arriben fins els nostres dies, les il·lusions estroncades.

davidcuencadavidcuenca blog, 14-09-2015 23:00:33

En prenc nota, Gerard! Doncs ara ni se t'acudeixi llegir "Cinco horas con Mario", eh? Descansa d'aquestes característiques i vés per quelcom diferent: a mi també m'agrada ser eclèctic i anar variant radicalment!

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: