Com a lector, tinc una mania: m'agrada anotar-me les frases que vaig trobant durant la lectura que, per una raó o una altra, em semblen dignes de recordar. Per això, quan vaig rebre com a regal aquesta antologia de pensaments de Joan Fuster, em va fer molta il·lusió. Em semblava una gran idea fer un recull de sentències i aforismes, i vaig pensar que segur que en trobaria una bona colla per ampliar la meva col·lecció.
A l'hora de la veritat, potser no en vaig anotar tantes com m'esperava. Però em sembla que sé per què, i diu molt a favor de Fuster. I és que moltes em semblaven frases interessants, però sovint tenien un no sé què que feia que no m'acabés de decidir a seleccionar-les, i crec que té a veure amb el fet que no hi acabava d'estar d'acord perquè d'alguna manera m'incomodaven. Acostumo a anotar aquelles frases en què em veig reflectit, però Fuster no m'ho volia posar fàcil: em volia fer pensar i qüestionar-me moltes coses que segurament tenia com a certes.
Sigui com sigui, a banda de la més famosa que assegura que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres, em quedo amb una que convé tenir molt en compte en aquests moments decisius: “Sentim una estranya voluptuositat en el fet de descobrir que el nostre adversari és estúpid. Ara: això no arregla res.”