Com que sóc una persona amb poques ambicions materials, hi ha pocs regals que em puguin fer que em facin tanta il·lusió com un llibre. Si, a més, la persona que te'l regala ho fa com a mostra d'apreci i reconeixement a la teva feina, la satisfacció és doble. Però és que el goig ja no té preu quan el que et regala és una edició tan deliciosa com la que Proa ha dissenyat del “Llibre de les bèsties” per commemorar l'Any Ramon Llull.
Sí: havia llegit a l'època universitària el “Llibre de les bèsties”, però mai havia tingut a les mans una edició tan exquisida, amb el text original acarat amb una versió moderna de Miquel Desclot, i amb unes il·lustracions fantàstiques de Perico Pastor. Un regal molt especial, d'aquells que bandegen qualsevol intent de penetració del llibre digital i que es poden gaudir només contemplant-los.
Però aquest final d'estiu m'he tornat a llegir el “Llibre de les bèsties”. Hi he tornat a trobar el que en recordava, però com sempre passa també molt més. És realment una lectura agradable, segurament la més senzilla i amena que ens pugui oferir el mestre (malgrat els exemples dintre dels exemples que a vegades emboliquen la troca), però també és tot un tractat sobre la mesquinesa i les conxorxes del poder. Com bé apunta Miquel Desclot en el seu pròleg, Llull anticipa Maquiavel més de dos segles abans, malgrat que el savi mallorquí proporciona al relat un to moralitzant que l'italià convertirà en pur pragmatisme. Fins i tot “House of cards” deu beure d'aquí. Imprescindible.