login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Lectura: "Llums a la costa"; i cinema: "28 semanas después"

Haig de reconèixer que em va costar força entrar en l'univers de "Llums a la costa", de Jaume Benavente. Crec que és perquè al principi se centra molt en el personatge de la Cèlia, i li costa una mica entrar en matèria, situar-nos en el que potser té de més interessant: la història d'Eusebio Sena, represaliat pel salazarisme. "Llums a la costa" és una història profundament portuguesa, escrita amb un gran amor cap a Portugal i sobretot cap a Lisboa (els que hem tingut la sort de ser-hi podem entendre per què), per part d'algú que no és portuguès, en aquest cas un escriptor català tot i que de biografia marcada pel Brasil. En aquest sentit, fa pensar en un altre portuguesista no portuguès, l'italià Antonio Tabucchi, en especial en la seva lluminosa "Afirma Pereira", amb la qual comparteix la denúncia de la dictadura de Salazar. És clar que Tabucchi és molt Tabucchi, i "Llums a la costa" no resisteix la comparació, menys encara a causa d'aquest personatge que s'estima tan poc a si mateix que és la Cèlia, una figura gairebé involuntàriament hamletiana, en el que té de torturada i de dubte constant. A vegades, és cert, la Cèlia aconsegueix tocar-me la fibra sensible amb les seves reflexions, però massa sovint se m'esdevé com una antiheroïna un xic propera al món de les dames avorrides d'un Antonio Gala qualsevol. Però "Llums a la costa" té un actiu innegable, que la fa interessant i que crec que en realitat és on l'autor volia posar l'accent: el retrat de la nostàlgia. Però no una nostàlgia motivada per una pèrdua concreta, sinó quelcom molt més intangible i dolorós, potser la que provoca la sensació de no acabar de saber viure. I en això, és clar, res com Lisboa.

I, parlant de nostàlgia, haig de pair la sensació agredolça que em va deixar ahir el revisionat de "28 semanas después", de Juan Carlos Fresnadillo. Jo tenia clar quan vaig veure-la al cinema per primera vegada que era un dels pocs casos en què la seqüela superava l'original ("28 días después", de Danny Boyle), i m'admirava que Fresnadillo convertís un encàrrec en quelcom personal, reflexiu i artístic. Anys després, Fresnadillo em va decebre una mica amb "Intruders", però continuava recordant "28 semanas después" amb admiració. El cas és que ahir vaig revisitar-la, i em va semblar que potser no n'hi havia per tant. Hi havia una reflexió sobre la culpa, que recordava. Hi havia una metàfora molt clara (potser massa) sobre les intervencions militars suposadament benefactores però que acaben sent letals per a la societat civil (que oportú, això ara, a propòsit de les notícies d'aquests dies). I hi havia també un innegable virtuosisme tècnic, amb una càmera frenètica, literalment infectada en les escenes de les persecucions dels zombies. I també un final a Wembley que a mi em sembla religiós, i que també recordava. Però al mateix temps em va semblar que tot plegat era una mica precipitat, només apuntat. I vaig pensar si Fresnadillo em va decebre amb "Intruders" perquè realment era fluixeta o perquè sóc jo qui ha canviat. Que potser he perdut la capacitat d'admirar, de fascinar-me, si més no amb tanta facilitat com abans. Potser és que m'estic fent gran, i ja ni la nostàlgia no és el que era.

Comentaris (7)10-09-2013 00:41:30

davidcuencadavidcuenca blog, 13-09-2013 00:39:26

Nou article

(Anònim), 27-09-2013 10:46:58

Hola David,
sóc l'autor de Llums a la costa. Gràcies per llegir la novel·la i el teu comentari. La veritat és que jo volia una Cèlia Vidal així, antiheroïna. Em dol la quasi equiparació amb "les dames de l'Antonio Gala" però, en canvi, estic satisfet si t'ha interessat el personatge de l'Eusebio Sena i el relat de la nostàlgia (per a mi, tot un valor). Llums a la costa és el meu retrat de Lisboa, i de Madeira, un univers del qual em sento molt a prop.

davidcuencadavidcuenca blog, 07-10-2013 22:51:23

Buf! No sé què dir! Si realment no es tracta d'una broma i ets l'autor de "Llums a la costa", el primer que vull dir és que és un honor haver rebut un comentari teu. He trigat molt a contestar perquè durant uns dies, a causa d'un problema familiar, no he pogut estar gens pel bloc. Tant de bo encara t'arribi la meva resposta.
En primer lloc, vull deixar clar que personalment admiro tots aquells que escriviu. Jo ho he intentat i mai he passat de quatre relats breus en general molt poc aprofitables. Per tant, a vegades penso que hauria de ser més generós a l'hora de jutjar les obres, que realment suposen molt d'esforç.
D'altra banda, quan he vist que tenia un comentari d'aquest article, he fet el que faig sempre: tornar-me'l a llegir abans de mirar el comentari. I, mentre ho feia, et juro que he pensat que em contradeia a propòsit de la Cèlia: si dic que admiro el retrat de la nostàlgia, és lògic que ens trobem un personatge erràtic i basat sovint en la paràlisi i la inacció. Entenc que et dolgui la referència a Antonio Gala, un pseudoescriptor detestable, i et prego que et quedis amb la referència que faig a Hamlet, perquè no és gratuïta: sovint veig Cèlia entonant el "ser o no ser" davant el que li va passant. El que passa és que ja saps que això dels llibres funciona molt segons l'estat d'ànim. Em reafirmo en el fet que em va costar entrar-hi, i en le fet que va ser culpa de la Cèlia, però crec que estava enfadat amb la Cèlia perquè m'hi veia reflectit, perquè jo també sóc un somiador cagadubtes (com es diu al "Demian", de Hermann Hesse, sovint odiem les persones que ens mostren allò que no ens agrada de nosaltres mateixos).
Per cert, el llibre va ser el meu regal de Sant Jordi a la meva dona, i vull que sàpigues que em vas fer quedar molt bé, perquè li va agradar molt.

(Anònim), 18-10-2013 14:30:31

Hola David,
no és cap broma (he,he) sóc l'autor de Llums a la costa i sí, tot i que ja vaig entendre en el teu comentari que valoraves el llibre, la referència a Antonio Gala em resultava dura. Però és cert que la Cèlia provoca sentiments molt diferents en qui llegeix la novel·la, fins i tot un cert rebuig o dificultat. al capdavall, també té a veure amb l'estat anímic del lector. Et faré cas i em quedo amb la referència a Hamlet. Estic molt content que fos el teu regal de Sant Jordi. Espero que el problema familiar ja ho sigui i moltes gràcies per dedicar-me el teu temps.

davidcuencadavidcuenca blog, 19-10-2013 02:55:25

Al contrari, sóc jo qui se sent agraït que tu me'l dediquis a mi, el teu temps. Vaig regalar aquest llibre a la meva dona perquè feia poc que havíem estat a Lisboa i, tot i la brevetat de l'estada, ens havia enamorat (sobretot a mi, ho reconec). Després de llegir el llibre, ara també m'agradaria visitar Madeira!
Gràcies també per la teva sensibilitat: el problema familiar està feliçment solucionat.
P.D. (molt atrevida): A propòsit del teu comentari, vaig comentar a un company meu de feina a l'institut El Pedró, de l'Escala, que un escriptor havia escrit al meu blog, i em va dir: "Home, si et torna a escriure, digues-li si vol venir a fer una xerrada al centre". El cas és que malauradament no estem fent llegir cap novel·la teva als alumnes, però a la primavera organitzem una jornada cultural en dissabte... Sigui com sigui, aquest any encara no hem escollit temàtica, i qui sap si podríem enfocar-ho amb quelcom relacionat amb Portugal o alguna cosa així... És clar que segurament només podríem pagar-te amb dolços empordanesos i la gratitud d'alumnes i professors... Ep! Sense cap compromís, ni per part teva ni meva, que m'estic prenent moltes confiances i ni tan sols sé si convenceria la resta de l'equip directiu!
En qualsevol cas, el més important és haver pogut mantenir aquesta conversa a distància. T'asseguro que m'ha resultat molt gratificant. Una abraçada.

davidcuencadavidcuenca blog, 19-10-2013 02:58:58

Qui és de l'equip directiu és el meu company, no jo (hehe)

(Anònim), 22-10-2013 10:38:22

Hola David,
Si us plau, confio que m'entenguis i el teu amic de l'Escala també. Fa un temps que vaig decidir que no faria més activitats sinó hi havia un mínim de retribució. Entenc que hi ha crisi i que tot està molt malament, però per als escriptors també. És una qüestió d'autoestima i alhora de concentrar els esforços en escriure, que ja és complicat. Et passo el meu correu electrònic, perquè no hàgim de comunicar-nos a través del bloc, on tothom hi veu el que escrivim. jaumebenavente@gmail.com

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: