login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Lectura: "Els secrets de Clifftops"

Vet aquí una novel·la que té tots els ingredients per convertir-se en l'habitual best-seller sense substància, el típic passapàgines en què el lector queda enganxat a la trama i no pot parar de llegir. Alguna cosa d'això hi ha en aquesta història de secrets al voltant d'un fet traumàtic, i de fet m'ha fet perdre unes quantes hores de son, però aquesta novel·la és molt més.

És molt més, sobretot, pel gran ofici narratiu de la seva autora, Hannah Richell. El principal encert de la novel·la és la seva estructura, repartida en capítols que combinen el passat i el present i escrits cadascun d'ells des de la perspectiva d'un dels personatges. La combinació de temps narratius permet dosificar meravellosament bé la intriga, i els diferents punts de vista permeten dues coses bàsiques: d'una banda l'empatia amb cadascun dels personatges, la possibilitat d'entendre les seves raons. De l'altra, el contrast entre com es veuen determinades situacions en diferents ulls, i així mateix la construcció de personatges rodons i de múltiples capes. Un personatge et cau bé en un capítol i al següent l'odies, i viceversa. Tots som així: hi ha distàncies còsmiques entre com ens veiem i com ens veuen, i probablement la síntesi de les dues versions s'acosta a allò que som realment sense saber-ho. És aquesta una novel·la escrita des d'un profund respecte als seus personatges: no són simples peces al servei de la trama, sinó que més aviat ELLS són l'autèntica trama. Allò que t'enganxa és allò que senten i experimenten en el seu interior com a éssers humans.

Naturalment, tot això aparta clarament "Els secrets de Clifftops" de la mecànica prefabricada dels best-sellers. Això, i la càrrega de profunditat que sens dubte té en la seva anàlisi del sentiment de culpa. Per tant, de substància n'hi ha i molta. En definitiva, és aquesta una novel·la escrita amb molt d'ofici. De fet, està tan pensada que potser només se li pot retreure que no hi hagi espai perquè ens regali alguna frase perdurable. Però poc importa, perquè els seus personatges, sobretot la Dora, ens han arribat a l'ànima.

Comentaris (1)23-03-2016 13:17:46

davidcuencadavidcuenca blog, 24-03-2016 14:39:37

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: