login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

El llaç groc

Estic cansat, fastiguejat per les humiliacions a què ens veiem sotmesos cada dia i deprimit amb el tristíssim espectacle que ofereixen els nostres polítics. Tot plegat em fa venir ganes de callar, de deixar-ho córrer. Però no m'ho puc permetre. Perquè jo no porto sortint al carrer des del 2010 per defensar cap polític ni cap bandera, sinó per defensar la meva dignitat.

I ara l'última moda és la persecució implacable del llaç groc. A Guardiola li diu la federació anglesa que no el pot portar, i no es queden curts: gosen comparar-lo amb l'esvàstica. Ja se sap que els feixistes sempre veuen en els altres els seus propis defectes. Però avui ha estat el súmmum: en un acte al Círculo Ecuestre, i després de desitjar-li a la cara la presó, han gosat demanar al president del Parlament que es traiés el llaç groc perquè el seu càrrec l'obliga a representar tota la ciutadania.

Doncs ja n'hi ha prou, d'aquesta fal·làcia. El llaç groc no és un símbol partidista. No ho era el dia 21 de desembre, quan va ser perseguit amb l'excusa de la contesa electoral il·legítima, ni ho és ara. Perquè el llaç groc no és una estelada. No cal ser defensor de la República per portar-lo. Només cal ser persona.

Quatre persones (de fet més, si comptem titellaires i cantants de rap) es troben empresonades només per les seves idees. Ho poden disfressar com vulguin, però és així. El llaç groc simbolitza el desig que siguin alliberades, i aquest és un sentiment que pot ser compartit per qui pensa com els presoners però també per qui no. Poso un exemple clar: no suporto Inés Arrimadas, quan la sento parlar treu el pitjor de mi, però si per les seves idees fos empresonada no dubtaria igualment a posar-me el llaç groc per la seva llibertat. És la vella màxima: no estic gens d'acord amb les teves idees, però faria el que calgués perquè les poguessis defensar.

Conclusió: no és cert que el llaç groc sigui un símbol que separa. I, si és que separa, ho fa entre les persones decents i les que no ho són. Les males mirades (o altres agressions o intimidacions més greus que alguna gent ha rebut) que el llaç groc provoca només poden respondre a una cosa: com molt encertadament apuntava el periodista Antoni Bassas, el problema és que portant-lo els recordem la seva condició de carcellers.

Comentaris (3)06-03-2018 23:41:52

Kotch Bandar, 08-03-2018 22:47:32

Nunca rendirse!

davidcuencadavidcuenca blog, 09-03-2018 00:05:28

No lo haremos, Kotch! No sabes cómo me emociona tu apoyo! Confirmas lo que digo: no hace falta ser independentista para darse cuenta de que hay cosas que no son de recibo. Lo conseguiremos, lograremos irnos de un régimen que no nos quiere, pero no os abandonaremos y os ayudaremos a deshaceros de tanta podredumbre. Lo digo siempre: España mejorará el día que los corruptos ya no puedan disponer del granero de votos de la catalanofobia. Gracias, de verdad, de todo corazón!

davidcuencadavidcuenca blog, 09-03-2018 00:23:51

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: