I el jutge diu que sí, tu, que es poden exhibir estelades a la final de copa. Alegrem-nos-en (o no, que per variar ja teníem una idea original per fer la rèplica, i un bon ressò internacional que hauria tingut), però tampoc cal que donem les gràcies perquè reconeguin una obvietat. I, a més, el mal ja està fet.
El mal ja està fet, en primer lloc, perquè hem hagut d'aguantar declaracions en què es comparava l'estelada amb banderes predemocràtiques, quan és evident que no tenen res a veure i que a més els agraden molt més les segones que la primera. Les banderes de règims totalitaris i assassins posades al mateix nivell que un símbol pacífic de llibertat. I ningú dimitirà ni demanarà disculpes.
El mal ja està fet, en segon lloc (tot i que ben mirat això és bo), perquè l'unionisme continua incapaç de replicar l'independentisme amb algun argument que no sigui una fal·làcia. Estic cansadíssim de la cantarella que no s'ha de barrejar l'esport amb la política, repetida fins a l'avorriment per aquells que posen el nom del cap d'estat a una copa, el fan anar al camp i hi imposen un himne que no agrada a tothom. A més, fins que dimecres la delegada del govern no es va il·luminar, es parlava de futbol i de possibles doblets (tant per part del Barça com per part del Sevilla), i des de llavors que per parlar de la final no es comenta res més que aquest suposat problema polític que s'han inventat. I el súmmum ha estat haver de sentir que Puigdemont o el Barça no s'hi haurien d'haver posat perquè l'estelada no representa ni tots els catalans ni tots els culers. Hola! Que hi ha algú? Que ens prenen per ximples? Què coi hi té a veure, això? Del que es tracta és de defensar la llibertat d'expressió! Afortunadament, l'alcaldessa de Madrid, que ni deu ser del Barça ni és catalana, es va encarregar de posar en evidència el disbarat de l'argument amb el seu anunci de no assistir tampoc al partit si es mantenia la prohibició.
Però el mal està fet, sobretot, per un tercer motiu molt greu. En la seva perversa interpretació de la Ley del Deporte, s'han plantejat que l'estelada podia promoure la violència en una lectura absolutament contrària a l'esperit de la llei. Representa que el que la llei expressa és que hi ha símbols que fomenten l'odi en si mateixos, és a dir, que en fan apologia, com ara emblemes feixistes o terroristes. No és, evidentment, el cas de l'estelada. Però han agafat la llei amb pinces i l'han capgirada (fins que un jutge hi ha posat seny) amb un argument demencial: quan diuen que l'estelada pot fomentar la violència... és perquè algú pot reaccionar amb violència contra ella! És molt greu, dir això! Primer, perquè no cal ser Freud per adonar-se que a qui genera un sentiment de violència la visió d'aquest símbol és als mateixos governants. Segon, perquè pressuposa la incapacitat de part de la ciutadania espanyola (ja siguin aficionats del Sevilla o habitants de Madrid) de respectar posicionaments aliens (com si un vegetarià es fotés a hòsties contra algú que s'estigués menjant un entrecot, vaja). I, tercer i terrorífic, perquè davant aquest supòsit havien decidit castigar la potencial víctima en comptes del potencial intolerant. En un estat que es diu de dret, la llei ha de protegir contra la intolerància, i no a la inversa. Amb la seva irresponsable actuació, la delegada del govern ha creat un clima enrarit que, si el major seny del ciutadà corrent no ho evita, pot degenerar en conflictes per coses que s'haurien de viure amb absoluta normalitat.
I, dit tot això, acabo amb una petició que sé que no serà escoltada: no xiulem l'himne. No m'agrada ferir els sentiments de ningú, i menys de la meva família del sud que viu ben feliç la seva espanyolitat. Fem-ho més fàcil: ignorem-lo i (mode ironia afectuosa activat) simplement no en cantem la lletra.