El mundial és a la cantonada, i ja tinc ganes que comenci per animar amb totes les forces la meva selecció. Ahir el seleccionador per fi va donar la llista, i com sempre hi va haver comentaris per a tots els gustos. Sí que és cert que hi ha una absència sonada que portarà cua, d'un jugador important, i no queda clar si és per raons tàctiques o extraesportives. Però és igual: els orgullosos seguidors d'aquesta selecció confiem en el nostre entrenador, que potser no té un gran palmarès però que promet una aposta pel futbol espectacle.
La meva selecció, sí, no me n'avergonyeixo pas. Potser a algú li sorprendrà que la senti com a pròpia, però penso vibrar amb el vermell de la seva samarreta. Les raons són en primer lloc futbolístiques: és impossible no gaudir imaginant el potencial d'una plantilla com la que té, amb jugadors contrastadíssims als seus clubs i dissenyats per desplegar un futbol de qualitat. Crec sincerament que la meva selecció oferirà algun dels millors moments del campionat.
En segon lloc, per què no dir-ho, hi ha les raons polítiques. És impossible no identificar-se amb un estat que ha sabut ser una nació de nacions, respectuós amb els diferents pobles que la formen, vetllant sempre pels drets lingüístics i culturals de tots els seus habitants. Amb una justícia independent i modèlica. La meva selecció representa, en definitiva, una democràcia consistent i consolidada, reconeguda a tot el món.
Ja ho sé: la meva selecció és una selecció molt romàntica, i caldrà veure si desplega el seu enorme potencial esportiu al terreny de joc i no fa el ridícul com en les últimes competicions. Jo, de fet, sóc realista, i no crec que la meva selecció guanyi el mundial. Em conformaré si la meva estimada selecció fa un bon paper i que el trofeu el guanyi Messi. Però, vaja, estic convençut que no m'hauré de penedir d'haver escrit aquest elogi a la meva selecció. Perquè crec sincerament que sí, que aquest any Bèlgica tindrà una bona actuació.