David Cuenca Ros
per en 17 Agost 2017
878 Vistes

 La intenció era descansar de blog fins que s'acabés la festa major del meu poble. Però, com que el pal que ens hem endut amb la supercopa és molt gran i no voldria que semblés que m'amago, escriuré quatre consideracions en calent del que crec que ha passat.

El que crec que ha passat és que ara no era el millor moment per enfrontar-nos al gran rival. Perquè ara mateix és un equipàs fet i dret, amb els automatismes i els rols definits i que es governa sol. Mentre que nosaltres encara no sabem a què volem jugar ni amb quins jugadors ho farem. El Barça es troba en plena depressió post-Neymar (prefereixo no dir tot el que penso de la seva impresentable manera de marxar), i de moment la gestió d'aquesta horrible directiva que ens toca aguantar (i que no ha parat fins a carregar-se tot allò de bo que teníem) és totalment erràtica a l'hora d'invertir els diners que el prepotent equip parisenc ha deixat a la caixa. Resultat: un repàs en tota regla de l'etern rival.

Per primera vegada en moltíssims anys, el gran adversari s'ha mostrat molt superior a nosaltres. Però el món no s'acaba. Ni toca lapidar l'entrenador (ahir es va equivocar en el plantejament, però els jugadors tampoc van saber interpretar-lo: es tractava de jugar junts, i no aculats) ni pensar que ja està tot perdut. Toca confiar en les peces que puguin arribar (alhora que ja fa temps que toca demanar comptes a la directiva, que sempre surt indemne dels desastres), toca animar els jugadors i toca créixer des de la quotidianitat de la lliga. I a final de temporada ja veurem on és cadascú. La supercopa pot haver estat una tempesta d'estiu. Avui un diari madrileny porta l'ocurrent portada “El baile del verano”. Jo com a aficionat no em rendeixo i prefereixo encomanar-me a la insuportable cançó de l'estiu (o de l'any, o de la dècada). Així que despacito.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Nou article
21 Agost 2017