Tot i que tinc ganes de parlar de les meves petites grans passions i no d'altres coses, com que el futbol està parat i el meu dia a dia ara com ara no em permet consumir cultura, hauré de tornar a parlar de política (ho sento) perquè ningú es pensi que el blog ha tancat.
Partiré avui d'aquest article de Vilaweb:
El que diu és molt interessant, il·lusionant i preocupant alhora. Il·lusionant perquè tindrem noves oportunitats. Preocupant perquè no les podem tornar a desaprofitar. Crec que a partir del setembre haurem de tornar al carrer (sí, jo també, quin remei) principalment per pressionar els nostres polítics. A Madrid no cal demanar-li res més. Les manifestacions han de ser de consum intern. Primer perquè els nostres polítics no s'acomodin, i després per obligar-los a anar junts a les municipals.
Les municipals són clau. Inquietantment clau. Si fem el que hem de fer, guanyarem a TOTS els municipis. Però en alguns, començant per Barcelona, caldrà anar junts. Si no s'hi va, Ciudadanos tindrà alcaldies, i això seria un drama. Temo per ERC, i crec que aquí el poble haurà de fer campanya: se l'obliga a anar amb els altres i, si no hi va, es fa campanya per no votar-lo. Directament.
Sempre he pensat que, per molt que tècnicament estiguem empatats, els unionistes són entitats individuals que treuen el cap aïlladament només per destruir, però a cada poble (a TOTS) el republicanisme és qui domina el teixit associatiu. És qui construeix: qui organitza les festes majors, qui organitza aplecs, qui organitza diades castelleres, qui organitza espectacles de dansa per a la mainada... Mostrem-ho guanyant a TOTS els municipis catalans. És una possibilitat REAL. Automàticament es consolidaria la República, com va passar a Espanya amb les municipals del 1931. Amb tota la legitimitat del món.
Si no, si fracassem, si ERC i companyia tornen a fer el burro i regalen alcaldies ja no a l'unionisme sinó als ultres de Ciudadanos, s'haurà acabat tot. No hi haurà més oportunitats, si més no a curt termini.
Perquè la il·lusió s'obri camí entre els temors, que encara em dominen, m'aferro a les paraules de Torra: quan arribi una nova oportunitat, cal estar preparats i no deixar-la escapar. Que per fi les paraules vinguin, d'una vegada, acompanyades per fets.